• Imprimir

Més crisi al Nou Tantarantana

Marta Porter

'Quan encara no sabíem res' és un poema dramàtic per a sis veus urbanes
TANTARANTANA

Estem en època de crisi. Això diuen els diaris, els polítics i els empresaris. Però els escriptors de teatre ho saben des de fa anys i panys. Crisi econòmica, crisi emocional, crisi de valors, crisi d'idees, crisi laboral... Tants tipus de crisis com obres de teatre presenta el Nou Tantarantana aquesta temporada, que comença avui amb un poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic titulat Quan encara no sabíem res.

Signada per Josep Maria Miró Coromina -que també en firma la direcció en el seu debut professional-, Quan encara no sabíem res compta amb actors veterans com Oriol Genís i altres de joves tot just sorgits de l'Institut del Teatre. Són sis personatges i un músic que parlen de la incertesa laboral, la incertesa emocional i les trobades fortuïtes com a desencadenant d'un futur també incert. "Parlem de l'atzar i de la irrupció de fets accidentals per crear una història en què els personatges s'entrecreuen", explica l'autor.

La resta de la temporada posa l'accent en textos francesos. Autors coneguts com Jean-Luc Lagarce, amb un Music-hall del Teatro del Astillero; Fabrice Melquiot, amb la producció pròpia del Tantarantana Eileen Shakespeare, i Rémi de Vos, amb Fins que la mort ens separi, dirigida per Antonio Simón, i desconeguts com unes Cartas portuguesas que firma Marianna Alcoforado.

A aquestes obres s'hi afegeixen algunes altres perles, com Terror y miseria en el primer franquismo, de José Sanchis Sinisterra, a càrrec del Teatre del Repartidor; El col·laborador, de Friedrich Dürrenmatt, i un Orlando XX-XY signat per Jordi Faura i basat en Virginia Woolf, a més del cicle Ella en escena, que posa en relleu la creació i la temàtica femenina, i el IV Cicle de Teatre Físic, Dansa i Performance, organitzat en complicitat amb el Circuito de la Red de Teatros Alternativos. I és que, malgrat la crisi, i com diu Julio Álvarez, director artístic del Tantarantana, "hem volgut ser optimistes sense ser ingenus". I això es tradueix en obres de diferents gèneres, "actuals" i protagonitzades per "personatges a qui els toca lluitar". Serà una temporada en què "la crisi és una reflexió per mirar enrere i projectar-se en el futur".