• Imprimir

Jordi Casanovas situa una parella jove al límit de la convivència en un entorn de devastació econòmica a 'La ruïna', que s'estrena aquest dijous a La Villarroel

Si el crac s'acosta

Andreu Gomila

Clara Cols (esquerra) i Roser Blanch formen part de la companyia Flyhard
MARÇAL FONT

El jove director i dramaturg Jordi Casanovas continua portant al teatre històries que no solen sovintejar a les sales, dirigides a una generació no gaire procliu a textos clàssics i que vol que parlin d'ells. Aquest dijous comença la seva singladura a La Villarroel La ruïna, una obra que havia d'estrenar-se a finals de la temporada passada, però que l'èxit de Germanes va deixar fora. És la primera peça de Casanovas després de l'exitosa trilogia formada per City/Simcity, Wolfenstein i Tetris, i explica la història d'una parella jove, la Sílvia i el Toni, que han d'enfrontar-se a una situació econòmica personal molt delicada enmig d'un context de crac econòmic.

Tot i que va escriure-la fa un any, sembla com si l'autor de Vilafranca del Penedès hagués predit l'escenari actual, encara que la crisi que ell explica és, diu, molt pitjor que la que estem vivint, amb els bancs tancant les seves portes i les borses en caiguda lliure. "Parlem de com afecta l'economia a les vides de les persones i com ens pot arribar a afectar a nivell emocional", deia ahir Casanovas.

La parella protagonista, encarnada per Roser Blanch i Borja Espinosa, són en certa manera arquetips dels joves mileuristes d'avui dia, amb ell que té una feina molt inferior a la seva preparació, i ella que ha apostat per una carrera artística que, de moment, no els reporta diners. "Viuen una situació emocional extrema", avança l'autor.

Casanovas no amaga que, en el moment d'escriure-la, va pensar en coses molt pròximes que els està passant als integrants de la seva generació (al voltant dels 30 anys). "Som gent que portem una vida molt al límit, però aquest límit sempre es pot traspassar", apunta. "El problema ve quan tota aquesta generació, que ens hem format bé i còmodament, sense necessitat de ser classe mitjana-alta, no pot aconseguir la feina que vol", afegeix l'autor-director.

L'actriu Roser Blanch assenyala que el personatge que ella interpreta construeix l'eix de la història. Ella és una artista conceptual i treballa en un projecte per aconseguir una beca, però es trobarà en un cul-de-sac: el projecte en qüestió no acaba de fer-li el pes i rumia deixar córrer l'ajut, és a dir, els diners.

L'estructura narrativa de La ruïna és molt més simple que les obres de la trilogia, sense el·lipsis, ni salts en el temps, ni jocs escènics. "Plantegem una història molt essencial, sense efectes especials", indica Casanovas. És una peça d'un sol acte i una única escena. Els personatges, a més, aquí reaccionen davant del que els passa i no generen l'acció per ells mateixos. L'autor continua experimentant.