• Imprimir

El grup Pegasus reedita la seva discografia completa i torna als escenaris per emprendre una gira que començarà al Mercat de Música Viva de Vic

Pegasus torna a volar

J.M. Hernández Ripoll

Max Sunyer (guitarra), Santi Arisa (bateria i percussió), Josep Mas 'Kitflus' (teclats) i Rafael Escoté (baix) tornen a la carretera per fer-se sentir
CRISTINA CALDERER

Pegasus, la banda catalana de free jazz més carismàtica de la dècada dels 80, torna a cavalcar. El destí ha volgut que els quatre membres originals es tornessin a reunir per organitzar una gira que començarà el 19 de setembre, dins del marc del Mercat de Música Viva de Vic, i posteriorment visitarà les quatre capitals catalanes. Però això no és tot, ja que el segell Picap publicarà en breu una edició especial que reuneix la seva discografia completa. El cavall alat reprèn el vol.

Reunir-se amb els quatre Pegasus és com ficar-se enmig d'una festa de vells amics. Max Sunyer (guitarra), Santi Arisa (bateria i percussió), Josep Mas Kitflus (teclats) i Rafael Escoté (baix) semblen xavals amb sabates noves davant la perspectiva de recuperar un projecte que fa vint anys es va anar adormint per manca de sortides. Ells assenyalen el destí com el culpable d'aquesta revifalla, un retorn inesperat que arriba com a conseqüència de l'interès mostrat per part de promotores, discogràfiques i públic en general. El detonant per tornar a desplegar les ales cal situar-lo en l'actuació extraordinària que van oferir l'estiu passat a les festes de Vilafranca del Penedès, a instàncies de l'emissora local, que va voler celebrar els 25 anys convidant el grup que els havia escrit la sintonia. A partir d'aleshores, la pilota comença a rodar fins que decideixen llançar-se a una nova aventura.

Instruments nous

"Per a nosaltres és un orgull, i la il·lusió que ens genera tornar a tocar plegats és impagable", afirma Santi Arisa, mentre la resta del grup assenteixen amb el cap. Són tantes les ganes que fins i tot s'han comprat instruments nous. "Ens tornem a sentir joves", afegeixen amb un somriure d'orella a orella. Com que diuen que el diable sap més coses per vell que per diable, els quatre músics veterans eviten caure en la fantasia per tocar de peus a terra: "Si quan vam començar no sabíem com acabaríem, ara tampoc ho sabem. Nosaltres som molt modestos", comenta Arisa. I Kitflus afegeix: "Mai vam tenir l'oportunitat d'acomiadar-nos. Simplement, ho van deixar córrer perquè no sortien actuacions".

Asseguren que no tenen cap bala guardada a la recambra. Els concerts seran una "relectura de la nostra música, però interpretada amb una nova trempera", segons detalla Max Sunyer. De moment no s'han plantejat escriure temes nous, sinó que només en recuperaran de vells. "Estic segur que més d'un semblarà nou de trinca", puntualitza el teclista, que provoca una rialla general. La idea és gravar un DVD en directe amb què deixar-ne constància, per si de cas el nou vol de Pegasus no va més enllà de la gira. Però, al marge d'aquest nou enregistrament, també es mostren satisfets pel fet de reeditar els nous discos en una edició especial que tindrà caràcter antològic.

"Allà on vaig, sempre hi ha algú que em pregunta per Pegasus. Això vol dir que el públic no ens ha oblidat", explica Santi Arisa. Aquest és el resultat d'haver deixat empremta en la història de la música popular catalana. Durant els 15 anys en què el grup es va mantenir en actiu, els Pegasus van tenir l'oportunitat de traspassar fronteres i actuar en llocs tan emblemàtics com el Festival de Montreux i el Carnegie Hall de Nova York. És possible que aconseguissin la internacionalització en tractar-se de música instrumental, però en aquest sentit pensen que "la música instrumental sempre costa més". "Per exemple, quan vam engegar el projecte de gravar amb una orquestra simfònica, no hi va haver manera de trobar una discogràfica a qui li interessés editar-ho", explica Kitflus.

Recuperar el 'Berlín'

Aquesta iniciativa amb l'orquestra simfònica es va frustrar quan, després d'un concert a la catedral durant les Festes de la Mercè, es van adonar que havia fallat la gravadora. Aquesta és una de les espines que duen clavades, conjuntament amb la recuperació de Berlín. Simfonia d'una gran ciutat. Aquesta partitura il·lustrava el film homònim realitzat per l'alemany Walter Ruttman el 1927. Aquest projecte els va portar a participar en festivals de cine com el de Miami, però a la llarga es va convertir en una lluita aferrissada contra una tecnologia que fa dues dècades deixava molt que desitjar.

"Ens agradaria molt recuperar el Berlín. I, si tot va bé, ho farem", comenta Kitflus, que dels quatre és qui mostra més entusiasme per reviure aquesta iniciativa, amb què es van donar a conèixer dins del món del cine.

De moment, no volen fer volar coloms. Només estan per desplegar les ales d'aquest Pegasus revitalitzat. "A qui podem interessar? -es pregunten-. Doncs creiem que ara és un bon moment, perquè de la música d'altres èpoques sempre se'n recupera allò que té valor", especifica Max Sunyer. "Per al nostre estil hi segueix havent un forat important", concreta Rafael Escoté, el menys xerrarire de tots quatre. I si bé nosaltres hem situat el grup dins del free jazz, ells prefereixen oblidar-se de les etiquetes i pensar que la millor manera de definir-se és "música de Pegasus, una fórmula molt original que no té gairebé competència", apunta Kitflus. Una cosa sí que la tenen clara: avui hi ha molta música per a adolescents, però poca per a adults. "Adulta com nosaltres, però amb la mateixa il·lusió que la dels joves", intervé Arisa.