• Imprimir

El mestre de l'animació japonesa presenta a competició una adaptació de 'La sireneta' visualment exuberant, que ha arrasat al seu país

Miyazaky anima la Mostra de Venècia

Miyazaki va rebre un autèntic bany de masses ahir a Venècia
CLAUDIO ONORATI / EFE

Hayao Miyazaki és un mestre venerat per espectadors i cinèfils d'arreu del món. Poc amant de la promoció, ahir va fer una excepció i va ser a la Mostra de Venècia per oferir algunes entrevistes i una multitudinària roda de premsa. Un bon grapat d'assistents van aparcar per uns instants la seva condició de professionals de la informació per córrer a demanar un autògraf a l'home que va modelar part de l'imaginari de la seva infantesa amb sèries com Heidi, Marco o Mazinger Z; el director d'excel·lents films animats com Porco rosso, La princesa Mononoke o El castell ambulant; el cineasta que va guanyar el primer Oscar al millor llargmetratge animat amb El viatge de Chihiro (2003), i que ha estat reconegut com un mestre pels gurus de l'animació nord-americana.

Miyazaki ha portat a Venècia la seva darrera creació, Gake no ue no Ponyo ('Ponyo sobre el penya-segat del mar'), una adaptació lliure del conte La sireneta en què conflueixen el seu ric i exuberant univers visual amb la tradició cultural occidental (Hans Christian Andersen i, en menor mesura, Wagner). "Vaig llegir La sireneta quan tenia nou anys, i una cosa que no em va agradar és que les sirenes no tenen ànima i els éssers humans sí -va dir en una de les seves respostes breus i directes-. Estava insatisfet i he decidit canviar les coses en aquest film".

Barreja d'elements

Sobre la barreja d'elements orientals i occidentals, va dir que "al Japó tenim una dita: els elements oposats s'atrauen; confrontar coses diferents provoca una metamorfosi, que en aquest cas pot servir per atraure l'interès d'espectadors d'arreu del món".

Ponyo... s'inicia amb un nen que viu amb la mare dalt d'un turó situat a la vora del mar, prop d'una ciutat portuària. Un dia troba un peix vermell atrapat en un pot de vidre, se l'endú a casa i el bateja amb el nom de Ponyo. Aviat s'adona que és molt especial: parla i és capaç de fer màgia. El pare del peix màgic, un excèntric home que viu al fons del mar, aconsegueix trobar-lo i se l'emporta, però Ponyo ha tastat la vida a la superfície, i somia a tornar amb el nen.

A diferència d'altres films del director, aquest va adreçat a una audiència infantil. "Molts col·laboradors meus tenen nens petits -es va justificar-. En els nens trobo la força i l'esperança per continuar". Tanmateix, la forta ovació amb què el va rebre l'audiència al Lido i el gran èxit de taquilla al Japó (on ha esdevingut un dels films més populars de la història) demostren que és una pel·lícula apta per a tots els públics.

Hayazaki, al capdavant del seu estudi Ghibli, ha preferit treballar amb dibuixos animats artesanals. "L'animació digital és molt útil, però és un procediment del qual s'abusa i acaba fent perdre la força. L'animació necessita l'empremta de la mà de l'home. Vull utilitzar les tècniques digitals però conservant el llapis". Tot i això, es mostra respectuós amb el treball dels seus companys de professió a Occident: "Els estudis d'animació d'altres països no competeixen amb mi, en realitat som amics i és interessant mantenir-hi una bona relació".

Retirada propera

Als 67 anys, Hayao va insinuar ahir que la seva retirada no trigarà: "Estic a prop de fer 70 anys, i per als propers films crec que necessitaré ajuda; serà l'hora de deixar pas a una nova generació". De moment, però, ens ofereix la història d'un peix que somia ser humà i un nen que ha promès cuidar-lo. Un film que defineix, en una nota introductòria del dossier de premsa, com "la meva resposta a les afliccions i a la incertesa dels nostres temps".