• Imprimir

El guionista de 'Babel' debuta com a director, rep ovacions a Venècia i tanca el magnífic pòquer de cineastes mexicans

Arriaga, el quart element

Bernat Salvà

Charlize Theron també produeix el film d'Arriaga
CLAUDIO ONORATI / EFE

Benvingudes siguin les baralles si serveixen perquè el cinema guanyi un bon director. L'escriptor i guionista Guillermo Arriaga és conegut sobretot pels excel·lents guions d'Amores perros, 21 grams i Babel, dirigits per Alejandro González Iñárritu. Però el darrer d'aquests films va acabar amb una baralla entre ells dos que va transcendir a l'opinió pública. ¿Massa talent i massa egos per treballar junts? No se sap. El cas és que, alterant els plans inicials, Guillermo Arriaga va acabar dirigint el seu propi guió, una història ambientada als EUA (Oregon i Nou Mèxic) i a Mèxic que està protagonitzada per Kim Basinger i Charlize Theron.

El resultat ha sigut una pel·lícula, The burning plain (La plana en flames), que segueix el fil temàtic i estilístic (descomposició del temps, diferents històries entrellaçades...) dels tres films que van fer junts Guillermo Arriaga i el director. Vistos els satisfactoris resultats i l'acollida que va rebre ahir a la 65a Mostra de Venècia, on té opcions de guanyar el Lleó d'Or, es pot dir que el trio d'asos mexicans que han portat aire fresc a Hollywood (Alfonso Cuarón, Guillermo del Toro i el mateix González) s'ha convertit en un pòquer.

Arriaga tenia un bon guió, i per fer el pas a la direcció, s'ha envoltat d'un bon equip tècnic i artístic, per al qual no va estalviar elogis. Junts han donat forma a dues històries: la d'una dona madura, casada i amb quatre fills (Kim Basinger) que manté una relació amb un home (Joaquim de Almeida) del seu mateix poble, en ple desert de Nou Mèxic; i la de la gerent d'un restaurant de moda a la costa d'Oregon (Charlize Theron), que intenta alleujar la seva angoixa permanent amb una promiscuïtat sense límits. Un home mexicà que l'espia acabarà revelant els lligams entre totes dues històries.

Lliçó d'expressió oral

Després de la roda de premsa que es va fer el primer dia, amb els Coen, Clooney i Pitt, Guillermo Arriaga va donar una lliçó d'expressió oral i teorització sobre el propi treball creatiu. Va parlar de l'alteració del temps en les seves pel·lícules: "A la vida real, les històries no sempre s'expliquen cronològicament. Si em demanen per què sóc director, m'expressaré de forma desendreçada, fent salts endavant i enrere. El cinema és un art jove i busca el seu llenguatge. Per mi, aquest llenguatge inclou la descomposició el temps".

La mort és una presència constant en el seu cinema. "Estic obsessionat pel pes de la mort en les persones vives -confessa-. La identitat es construeix a través de les persones que ens envolten i estimem. M'obsessiona com afecta la identitat la pèrdua de les persones que estimem". Per al cineasta, "la societat també està obsessionada amb la mort, fem veure que no existeix, fem dietes, ens operem per semblar més joves...". "La tasca d'un cineasta és fer emergir la mort", conclou.

Des de fa 15 anys

Arriaga també va explicar que la idea de la història ja la tenia des de fa almenys 15 anys. "Sempre m'he sentit atret pel desert; els paisatges són miralls de l'ànima dels personatges; en aquest sentit, volia fer una pel·lícula basada en els quatre elements: terra, foc, aigua i aire. De fet, el títol original era Els quatre elements". El sol i la sorra del desert, les onades i la pluja de la costa del Pacífic... tots aquests ingredients ajuden a definir el caràcter dels protagonistes.

Kim Basinger no va assistir a la roda de premsa, però Charlize Theron, que també produeix aquest film ("m'agrada la part de negoci del cinema", va dir), li va dedicar grans elogis: "És un privilegi veure-la actuar. Té una honestedat i una gran força a l'hora d'interpretar, que es barreja amb una mena de vulnerabilitat que sembla conservar de quan tenia 20 anys".

The burning plain és una pel·lícula sòlida, amb una història desendreçada però molt ben narrada. No és tan fàcil com sembla, crear un puzle de manera que tothom el segueixi amb interès i el pugui refer sense perdre peces. Els personatges són sòlids i complexos, la tensió dramàtica no perd intensitat al llarg dels 110 minuts de pel·lícula i quan tot començar encaixar, Arriaga regala al públic moments emotius. No pot evitar, tanmateix, una certa sensació de déjà vu: la fidelitat a un estil i una manera de narrar pot acabar resultant repetitiva.

Schroeder al Japó

Barbet Schroeder tenia el difícil paper de ser la parella de ball de Guillermo Arriaga, i s'ha de dir que no se'n va sortir gens bé. Inju, la bête dans l'ombre vol ser "un thriller a l'americana, una pel·lícula a l'estil japonès i, alhora, un film sobre el cinema", segons el director d'El misteri Von Bulow. Cap dels tres objectius s'acaba complint en aquesta història d'intriga ambientada al Japó i protagonitzada per un exitós autor francès de novel·la negra (Benoît Magimel).