• Imprimir

Takeshi Kitano, que també pinta quadres, mostra a Venècia el recorregut vital d'un artista fallit a la irregular 'Aquil·les i la tortuga'

Retrat d'un pintor fracassat

Bernat Salvà

El director japonès Takeshi Kitano en la presentació d''Akires to Kame'
DAMIEN MEYER / AFP

L'únic guanyador d'un Lleó d'Or dels que concursen aquest any és el polifacètic Takeshi Kitano: a més de cineasta és l'actor Beat Takeshi, director teatral, responsable del popular programa televisiu Humor amarillo... Amb Akires to kame (Aquil·les i la tortuga), que va presentar ahir a la Mostra de Venècia, revela també la seva faceta de pintor.

"M'agrada la pintura -va explicar a la roda de premsa-, és una de les raons per les quals he abordat aquest tema. Tots els quadres de la pel·lícula són meus, encara que no tinc gaire reputació com a artista, no he venut mai cap quadre, els regalo o me'ls guardo". El seu nou film relata la història d'un pintor fracassat, des de la seva infantesa traumàtica fins que es fa gran, sempre a la recerca d'un èxit que mai no arriba. "Un pintor té la necessitat de ser famós per poder dedicar-s'hi de ple".

No cal dir que també hi ha paral·lelismes entre la relació d'artista-públic i la del cineasta amb els espectadors. "Com a director, volia tenir més èxit amb les meves pel·lícules -confessa-, però ara m'adono que tinc molta sort de poder-m'hi dedicar. No és que hagi tingut un gran èxit, però mentre la gent les vagi a veure podré seguir dirigint". Aquil·les i la tortuga forma amb els dos anteriors films de Kitano, Takeshis i Glory of the filmmaker, d'una gran trilogia sobre la creativitat, la comercialitat i la popularitat.

Beat Takeshi és el pintor d'edat madura, i Reo Yoshioka i Yurei Yanagi fan, respectivament, de nen i jove. Una sèrie de morts properes al pintor van degotant al llarg de tota la història, i ell n'és en part responsable. "Volia mostrar l'aspecte cruel de l'art, que a vegades és com una droga".

El film alterna el dramatisme amb nombroses escenes còmiques que evoquen part de l'obra del director. Fins i tot hi ha moments d'hilaritat quan Beat Takeshi, amb l'ajut de la seva dona, es mig ofega a la banyera buscant la inspiració: ell acaba a l'hospital i ella a la comissaria. Però el conjunt és irregular. L'obsessió malaltissa del pintor, malgrat les espurnes d'emoció i les interessants reflexions, acaba resultant repetitiva.

Triangle tràgic

Jerichow, l'altre film presentat a concurs ahir, és una història estil El carter sempre truca dues vegades amb tres protagonistes: un jove en atur, un immigrant turc que ha fet diners i la seva dona, exprostituta. El jove comença a treballar per la parella, s'enamora de la dona i el triangle amorós es veu abocat a un final tràgic. El film és testimoni de la pobresa de certes regions d'Alemanya de l'Est, però, per damunt de tot, és un melodrama inspirat en els clàssics que no aporta res de nou. Res a veure amb el nou cinema que promou la Mostra, segons els seus responsables.