Brad Pitt i George Clooney van ser ahir a Venècia per presentar el film dels germans Coen 'Quemar después de leer'
MAX ROSSI / REUTERS
No estem davant d'una edició particularment glamurosa, però la Mostra de Venècia va arrencar ahir amb munició de gran calibre: George Clooney i Brad Pitt, en una pel·lícula dels germans Coen. Dos homes que es compten entre els més desitjats del planeta dirigits pels dos germans que van triomfar a la darrera edició dels Oscars. Quemar después de leer, que arribarà a les pantalles catalanes el proper mes d'octubre, va inaugurar la 65a edició de la Mostra de Venècia amb una història carregada d'humor negre que va provocar rialles i aplaudiments durant la primera projecció.
Una altra cosa va ser la roda de premsa, plena a vessar de gent i escassa d'idees. Joel i Ethan Coen no s'expressen de paraula com amb les càmeres, Brad Pitt tampoc passa per ser un gran orador, George Clooney no estava inspirat i, sobretot, la premsa no va estar al nivell que caldria esperar. Particularment una periodista [sic] d'un canal de televisió espanyol, que va culminar la seva patètica intervenció preguntant a Clooney si sortiria corrents darrere d'ella. "Vistes les coses -va respondre ell, aquest cop inspirat-, més aviat fugiria corrents".
Les actrius també presents a Venècia Tilda Swinton i Frances McDormand i John Malkovich completen el repartiment d'una pel·lícula sobre uns quants "idiotes" -terme utilitzat sovint ahir- que juguen a fer d'espies a Washington amb conseqüències desastroses. Osborne Cox (Malkovich) és un agent secret de la CIA que escriu les memòries després de ser acomiadat; Tilda Swinton és la seva dona, que l'enganya amb George Clooney, un expolicia i funcionari faldiller; Brad Pitt i Frances McDormand treballen en un gimnàs i troben un CD amb les memòries de Cox, a qui pretenen extorsionar...
Aquesta estructura coral, atípica en la filmografia dels Coen, té a veure amb l'origen del projecte. Quan ningú preguntava sobre els quatre fills de Brad Pitt o per què Clooney no en té cap, Ethan Coen va explicar que "el punt de partida va ser treballar amb alguns actors amb els quals ja ho hem fet, com George Clooney i Frances McDormand, i amb altres que no [Brad Pitt, John Malkovich]". "Honestament -va afegir Joel-, no sé quina és la primera idea de la història, volíem treballar amb aquesta gent en particular". Tampoc sap explicar d'on ve la seva afició a retratar personatges curts de gambals: "No ho sabria dir, ens agraden les pel·lícules d'idiotes".
"Crit a la pau"
George Clooney va destacar que "en llegir el guió, em va semblar molt divertit; en cap moment l'he considerat una pel·lícula d'espies, no dedica cap atenció a la política". En aquest sentit, va bromejar, és "un crit a la pau".
Joel i Ethan Coen es mantenen fidels al seu estil amb aquesta paròdia del cinema d'espies. Hi ha moments que recorden Fargo, o Sang fàcil, i després fan girs cap a la comèdia negra. Hitchcock deia que després d'un gran èxit no s'ha d'intentar fer-ne un altre, i després de No és país per a vells, els Coen han seguit el consell (potser ignorant-lo) i han proposat un divertiment que no decebrà els seus seguidors.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |