• Imprimir

Els germans Coen obren una nova edició del Festival de Venècia, que compta amb una destacada presència del cinema italià i nord-americà a la competició

Mostra amb accent italià

Bernat Salvà

George Clooney arribant ahir a Venècia per participar avui en la cerimònia d'obertura, que anirà a càrrec del film dels germans Coen que ell protagonitza, 'Quemar después de leer'
JOEL RYAN / AP

Després de triomfar a la passada edició dels Oscars i rebre premis arreu del món amb No és país per a vells, els germans Coen han decidit canviar d'aires i inaugurar la Mostra de Venècia. Faltaran així a la seva habitual cita a Cannes, on han presentat moltes de les seves pel·lícules i on el film protagonitzat per Javier Bardem va marxar sense un sol guardó. S'especula si això té a veure amb el canvi de ruta festivalera de Joel i Ethan Coen. En qualsevol cas, la seva nova pel·lícula, Quemar después de leer, serà l'encarregada d'obrir les portes a l'edició número 65 de la mostra, i els dos directors, i els protagonistes, George Clooney, Brad Pitt i Frances MacDormand, centraran l'atenció mediàtica dels primers compassos del certamen.

El film es presenta fora de competició, i donarà pas a una secció oficial dominada pel cinema italià i el nord-americà, amb quatre i cinc títols respectivament, dels 21 que la formen. Jonathan Demme, els japonesos Hayao Miiazaki i Takeshi Kitano, Darren Aronofsky, Barbet Schroeder i el debutant Guillermo Arriaga són els directors més atractius, sobre el paper, d'una edició en què també destaquen tres pel·lícules de producció francesa.

Tot i que el director de la Mostra, Marco Müller, diu que la selecció s'ha vist afectada per la vaga de guionistes de Hollywood, els Estats Units és el país que aporta més pel·lícules, i estarà representat per cineastes de renom. Jonathan Demme torna a la ficció, quatre anys després d'El missatge de la por, amb Rachel getting married, protagonitzada per Anne Hathaway i una Debra Winger vista amb comptagotes els darrers deu anys. Després de barallar-se públicament amb Alejandro González Iñárritu arran del guió de Babel, el mexicà Guillermo Arriaga ha passat la frontera que separa els guionistes dels directors, i també la frontera amb els EUA, per dirigir les sex symbols Charlize Theron i Nicole Kidman a The burning plain.

La presència nord-americana inclou també Darren Aronofsky, que intenta refer-se de l'ensopegada de The fountain (presentada fa dos anys a Venècia) amb The wrestler, una pel·lícula de pressupost baix protagonitzada per un recuperat Mickey Rourke, i Kathryn Bigelow, directora de les comercials L'anomenen Bodhi i K-19: the widowmaker, que competeix amb The hurt locker. Aquesta nova incursió a la guerra d'Iraq arriba un any després que A la vall d'Elah i Redacted causessin impacte a Venècia. La llista es tanca amb Vegas: based on a true story, producció nord-americana dirigida pel cineasta d'origen iranià Amir Naderi.

Molt menys coneguts són els directors de les produccions italianes. Només el veterà Pupi Avati té una trajectòria festivalera llarga i reconeguda. L'acompanyen Pappi Corsicato, el xilè de pare italià Marco Bechis i el turc Ferzan Ozpetek (director de Hamam, el bany turc). Veurem si la Mostra revela algun talent amagat o si, com passa sovint al Festival de Sant Sebastià, la important presència italiana té més a veure amb compromisos amb la indústria local que cap altra cosa.

Animació japonesa

Més familiars per al gran públic i de presència molt freqüent al circuit de festivals són els japonesos Takeshi Kitano i Hayao Miyazaki. El primer, que es va donar a conèixer a Occident gràcies al Lleó d'Or per Hana-bi-Flors de foc (1997), presenta aquest any Akires to kame, mentre que el mestre de l'animació Hayao Miyazaki (El viatge de Chihiro, La princesa Mononoke) ha despertat expectació amb Gake no ue no ponyo, que ha polvoritzat rècords de recaptació al Japó. L'altre film japonès a concurs també és d'animació: The sky crawlers, de Mamoru Oshii i Ryo Kase.

De la resta de programació, destaca la presència de Barbet Schroeder amb Inju, la bête dans l'ombre, protagonitzada per Benoît Magimel, i dues pel·lícules africanes: Gabbla, de Teguia Tariq (Algèria), i Teza, de Haile Gerima (Etiòpia). De totes aquestes pel·lícules, un jurat presidit pel cineasta alemany haurà de triar el guanyador del Lleó d'Or. Només Takeshi Kitano ha guanyat el premi de tots els que concursen. L'acompanyaran, entre d'altres, el director nord-americà John Landis, l'actriu italiana Valeria Golino i la cineasta argentina Lucrecia Martel.

A diferència de l'any passat, aquest any no hi ha cap producció catalana ni espanyola a Venècia, ni a la secció oficial ni a les paral·leles. Tampoc hi ha cap pel·lícula hispana a competició, tot i que al passat Festival de Cannes es va parlar del gran moment que viu el cinema d'aquests països. Marko Müller ho justifica dient que Cannes va gastar totes les produccions bones d'aquest any. El director del festival també ha anunciat que l'edició del 2008 està dedicada al cineasta egipci Youssef Chahine, que va morir el 27 de juliol passat.

Pel que fa a les pel·lícules fora de competició, destaquen Shirin, d'Abbas Kiarostami; el documental d'Agnès Varda Les pages d'Agnès, i un nou curtmetratge de Manoel de Oliveira, que al desembre compleix 100 anys. Quan va néixer Venècia, el més veterà de tots els festivals, el director portuguès tenia 35 anys i en feia 12 que dirigia.