• Imprimir

La ballarina russa actua demà al Festival de Cap Roig en l'única representació que fa aquest any a Europa

Incansable Plissétskaia

Elisabet Escriche

Maia Plissétskaia farà 83 anys al novembre i encara no ha deixat els escenaris
EDDY KELELE / CLICK ART FOTO

Irrepetible. Així qualifica l'homenatge a la veterana ballarina russa Maia Plissétskaia que es farà demà al Festival Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell el seu director, Ricardo Cue. Un espectacle que tancarà la mateixa Plissétskaia, en la seva única actuació prevista aquest any a Europa i amb una peça que va coreografiar expressament per a ella Maurice Béjart a partir de l'Ave Maria amb música de Bach i Gounod. "El més important serà la música i l'estil amb què es balla", matisa l'artista, que el mes de novembre farà 83 anys.

Sis ballarins russos, estrelles dels ballets Mariinski de San Petersburg i Bolxoi de Moscou, i la parella espanyola Lola Greco i Francisco Velasco complementaran l'espectacle amb una selecció de les peces de dansa més importants del repertori clàssic, com Goyescas, Don Quixot, Txaikovski pas de deux i Giselle.

Enamorada de l'òpera Carmen i del ball flamenc, Plissétskaia ha interpretat tota mena de personatges durant la seva llarga carrera artística, des d'El llac dels cignes -que va representar per primer cop l'any 1947- fins a Julieta, Phrygia i Agina a Espartaco, passant pel Trencanous. També ha sigut distingida amb premis com l'heroïna del treball socialista, la legió d'honor de França, la medalla d'or de les belles arts d'Espanya i el Príncep d'Astúries de les arts ara fa tres anys. L'any 2000 va fundar, juntament amb el seu marit, Rodion Shchedrin, la seva pròpia fundació, ubicada a la ciutat alemanya de Magúncia, amb l'objectiu de preservar, documentar i facilitar l'accés lliure a la seva obra artística. Assegura que la clau del seu èxit és "molta feina i una lluita contínua".

Sentiments o tècnica

Tot i el bon estat de salut que viu actualment la dansa, l'artista es mostra molt crítica amb la imposició de la tècnica en detriment dels sentiments. "El ball ha de commoure el cor, ha de deixar una emoció a l'ànima", diu. De fet, afegeix, que l'experiència li ha demostrat que cada cop que es comença a pensar sobre "el que es crea es deixa de crear".

L'últim cop que Plissétskaia va actuar a Catalunya va ser l'any 1994, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, poc abans de l'incendi. "Els meus records, però, no es van cremar", assegura la ballarina.

Preguntada sobre si té previst actuar molts més cops, la seva resposta entre somriures és curta i clara: "No gaires". Tot i així, tampoc deixa entreveure una retirada dels escenaris en breu, uns escenaris que porta trepitjant des dels 18 anys quan va graduar-se a l'Escola Coreogràfica del gran Teatre Bolxoi. Potser la tornarem a veure per aquí, però no és segur.