• Imprimir

Els pares de la 'bossa nova'

David Castillo

Astrud Gilberto amb el Walter Wanderley Trio a la portada del disc 'A certain smile. A certain sadness'
UNIVERSAL

El cinquantè aniversari de la fundació de la bossa nova està oferint nombrosos al·licients a les diferents generacions d'aficionats a aquest estil. Els concerts aquest estiu d'alguns músics supervivents es complementen amb la bibliografia i la reedició d'alguns discos històrics. Verve i altres segells vinculats a Universal han reeditat material ben interessant, singularment treballs dels pares de la bossa nova Tom Jobim i João Gilberto, de la cantant Astrud Gilberto i d'algunes de les figures del jazz nord-americà que van col·laborar amb aquest estil brasiler, com ara Stan Getz, Gil Evans i Donald Byrd. La discogràfica ha posat en circulació des de directes memorables fins a recopilatoris i discos originals.

Treballs fonamentals que han marcat un abans i un després, com Look to the rainbow, explosiu àlbum del 1965 entre la cantant Astrud Gilberto i l'arranjador i compositor Gil Evans, o el concert de Stan Getz i João Gilberto al Carnegie Hall l'octubre del 1964. Un escenari que va ser un dels bressols de la projecció internacional de la bossa nova a partir del 1962, quan van aterrar a Nova York grans intèrprets i compositors de bossa nova en un primer concert titulat New brazilian jazz. També cal destacar l'original A certain smile, d'Astrud amb el trio Walter Wanderley, i el Braziliana, de Maria Toledo i Luiz Bonfa, de qui es reedita també el magistral The brazilian scene. El guitarrista va ser un dels autors -amb Vinicius de Moraes- de la música de la pel·lícula Orfeu negro, de Marcel Camus.

Precisament és Bonfa un dels protagonistes de la capsa de cinc discos de Stan Getz vinculats a la bossa nova, Jazz samba encore!, amb veu també de Maria Toledo. Els altres quatre CD són Getz/Gilberto (1963) -amb Jobim i Astrud-; el directe amb el guitarrista Laurindo Almeida del 1963; el que va fer amb l'rquestra de Gary McFarland el 1962 i l'extraordinari Jazz Samba, amb el trompetista Charlie Byrd, també del 1962.

Una altra capsa amb vuit discos està dedicada a Tom Jobim, amb àlbums com Matita perê (1973) i d'altres fets conjuntament amb Caymmi, Edu Lobo i Elis Regina, a més de la banda sonora del film Garota de Ipanema. Els altres tres són recopilatoris amb la intervenció de Buarque, Gal Costa, Powell, Veloso, Maria Bethãnia i Sarah Vaugham, entre altres. Una allau de música que va néixer del jazz i que va trobar en la poesia el seu complement ideal. No resulta estrany que l'estil hagi renovat la música brasilera i que encara sigui exportable a través dels veterans i dels nous músics que el desenvolupen. Ritmes càlids i versos vocalitzats, com l'Anos dourados, de Buarque i Jobim, que mai ens cansarem d'escoltar.