• Imprimir

El dramaturg Jérôme Savary estrena al Festival de Peralada el musical 'Don Quijote contra el Ángel Azul', amb Joan Crosas i Marta Rivera de protagonistes

Cervantes surrealista

Marta Porter

El director Jérôme Savary abraçat a Marta Rivera i Joan Crosas
FRANCESC MELCION

De Jérôme Savary se'n podria dir que és el rei del music-hall, un gènere amb el qual va arrencar amb el seu famós Magic Circus i que després ha conreat al llarg de tota la seva vida, fins i tot quan era director del Teatre Nacional de Chaillot o de l'Opéra Comique de París. I si ja fa dos estius va ser al Festival de Peralada amb la seva aplaudida Revista negra, que encara ara està de gira, dijous que ve hi torna per presentar Don Quijote contra el Ángel Azul.

I un es pregunta, què té a veure el Quixot amb L'Àngel Blau de Marlene Dietrich? "Jo volia fer un espectacle sobre el Quixot, un dels llibres més coneguts i menys llegits. Vosaltres l'heu llegit sencer? Jo no. És un personatge intemporal, com el Che Gevara, que podria ser Jesús, amb el seu suïcidi anunciat. Cervantes va ser un dels iniciadors del surrealisme, és molt actual, amb el Quixot barallant-se amb els molins com Al-Qaida atacant les torres bessones, sense comparar, esclar. I el Quixot és un boig, un adolescent que no vol sortir dels llibres, com jo quan era petit i la meva mare em va dir «Els animals no parlen» i jo vaig seguir parlant amb els meus peluixos. I en pensar en l'escena dels molins em va venir al cap el Moulin Rouge de París. I aquí comença tot", explica un torrencial Savary. "De fet -segueix-, és una història sobre la desaparició del teatre en viu en paral·lel amb el desastre ecològic".

L'espectacle comença amb el Quixot llegint al pati d'una petita casa que ha quedat isolada enmig d'una xarxa d'autopistes; el desnonen per construir un aeroport. "Em vaig inspirar en el Prat. El cas és que entremig dels grans cartells publicitaris apareix una vedet del Moulin Rouge que ell pren per la seva enemiga i se'n va a París per matar-la. Però com el profesor Rath de L'Àngel Blau, se n'enamora".

Però el Moulin Rouge ja no existeix i ara és el Moulin Rose. "És una mica com El Molino de Barcelona, on hi havia noies de 60 anys amb unes tetes enormes que feien acudits i els homes hi anaven a excitar-se. Mentre els rics anaven a Perpinyà, els pobres anaven a El Molino".

Don Quijote contra el Ángel Azul es va estrenar a París amb Joan Crosas de Quixot, un Crosas que ara llueix una llarga perilla canosa i assegura que està "cansat" de fer clons de musicals a Madrid; "Un poble que fotocopia obres d'altres pobles és un poble mort", hi fica cullerada Savary, i afegeix el català: "Als meus 60 anys necessitava viure una aventura". En el paper femení, la també catalana Marta Rivera (Cabaret, Dr. Jekyll & Mr. Hyde, West Side story i a punt d'estrenar Spamalot) substitueix Ariel Lombart. "M'agrada molt més, és més real, té formes voluptuoses i actua molt bé", l'elogia el director, mentre que de Crosas assegura que "ell és el Quixot, aporta rigor i qualitat".

El mateix Savary es guarda el paper de gàngster nòvio de la vedet. "I acaba fatal, perquè un no s'ha d'enamorar mai d'una artista, són molt egoistes. Us ho diu un que s'ha enamorat de cinc artistes!".

I com que malgrat ser francès va néixer a l'Argentina, no pot deixar de parlar i opinar de tot i tothom: "A Itàlia no hem pogut anar-hi perquè a l'obra critico Berlusconi, que és qui compra el Moulin Rose; Sarkozy és un gall francès i Bruni una presentadora de televisió".