• Imprimir

Albert Espinosa porta a l'Espai Lliure 'El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals'

Pintura i poders

Teresa Bruna

Espinosa es treu la cama ortopèdica per banyar-se. Com a la realitat.
ROS RIBAS

"És l'obra de la qual estic més content", ens diu Albert Espinosa quan li preguntem per aquest espectacle amb un títol proporcionalment més gran que la sala on es fa. "Fa tres anys que estic enamorat de l'Espai Lliure i fa tres anys que pensava una obra per fer-la aquí", assegura. Ha arribat el dia d'estrenar-la (avui mateix) i es podrà relacionar amb aquest espai fins al 13 de desembre. És un amor mutu, hi encaixa perfectament.

Aquesta vegada Espinosa fuig dels temes personals (Los Pelones), transcendentals (Tu vida en 65'), joves amb deficiències (No me pidas que te bese porque te besar) i fa un text d'aquells que neixen als assaigs. "Jo ja tenia la idea ben definida i quan tot era a punt, vam començar els assaigs i a escriure el text. Va ser el 17 de setembre. És una manera de treballar força extensa però jo no l'havia provat mai i, ja que feia una cosa diferent al que havia fet fins ara, vaig voler trencar amb tot".

Ciència-ficció

Una altra nota diferent és que un personatge té poders. "Té un punt de ciencia ficció a l'estil d' Herois o Perdidos". També hi ha una protagonista femenina, que no es veu. "És una sorpresa", apunta Espinosa.

L'argument neix en unes vacances a Menorca. Espinosa hi coneix el pintor Llorenç Pons i queda impressionat: "Les meves obres parlen de sexe però no es veu. Buscava la resposta de si el sexe es pot pintar per a un muntatge i, quan vaig conèixer Pons, vaig veure que pintava personatges molt petits en mons molt grans. Lligava amb el que buscava. De manera que li vaig encarregar quatre quadres". L'obra no té res a veure amb la personalitat del pintor. "El nostre es diu Marcos i ha hagut d'aprendre a pintar!". L'interpreta el mateix Espinosa, amb Roger Berruezo i Juanma Falcon.

La presència de Berruezo, actor de musicals (Què, Hoy no me puedo levantar), a més d'Òscar Blanco, un cantant que va descobrir a Peralada "amb agulles de gramòfon", posen música pròpia al muntatge, acompanyats d'un quartet de jazz que actua en directe.

També hi ha moviments de dansa, cosa que el converteix en un espectacle complet que ha fet molt feliç Espinosa "M'ha recordat el Malic, la il·lusió dels inicis".

Espinosa va estrenar Quatro bailes a La Villarroel. Li preguntem si hi ha diferències entre el teatre públic i el privat: "Al públic ningú et pregunta què fas. En un de privat vénen als assaigs, suposo que per saber on han posat els diners. Però he de dir que a La Villarroel ningú em va fer canviar res", puntualitza.

El fascinant noi... és en català i castellà i així anirà a Madrid, al Teatre Español. Ja hi posaran subtítols".