• Imprimir

Emilio Sagi 'rejoveneix' l'òpera de Puccini en una producció que compta amb l'OBC a Peralada

Una 'Bohème' pre-Maig del 68

Marta Porter

Aquiles Machado. Olga Mykytenko i Emilio Sagi van presentar ahir aquesta 'moderna' 'Bohème'
FRANCESC MELCION

Què tenen a veure els anys previs al Maig del 68, època en què Emilio Sagi situa la seva versió de l'òpera La Bohème, amb els finals del segle XIX, quan la contextualitza Puccini? Doncs que són dues èpoques en què els joves intel·lectuals esperaven canvis socials i, en no produir-se, es van rebel·lar. Amb aquest denominador comú com a punt de partida, el director d'escena Emilio Sagi signa la producció de La Bohème (estrenada a Oviedo el 2002) que divendres es presenta al Festival Castell de Peralada -i que es repetirà diumenge-, amb Aquiles Machado (Rodolfo), Olga Mykytenko (Mimì), María José Moreno (Musetta), Javier Franco (Marcello) i Stefano Palatchi (Colline) en els papers protagonistes, i amb la col·laboració de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida pel seu titular Eiji Oue i el Cor de Cambra del Palau de la Música amb Jordi Casas al capdavant.

"El drama d'aquesta obra és la mort d'una persona jove, plena de vida i divertida; i ho sé perquè a molts amics meus els va arrabassar la vida una malaltia que prefereixo no esmentar", es lamenta Sagi.

Inconformisme

Així, el director, elimina tota connotació cursi a què puguem estar acostumats i aposta per la picardia, l'erotisme, l'inconformisme i la rebel·lia intrínseques a la joventut. "Són dues parelles i dues formes de veure l'amor, una apassionada i picant i l'altra plena de llibertat".

Per la soprano ucraïnesa Olga Mykytenko, la visió que Sagi dóna de la protagonista és perfectament encertada ja que "Mimì és la poeta i el personatge fort, és ella qui decideix conèixer Rodolfo i usa l'erotisme i la subtilitat, és ella qui deixa el seu amant i qui hi torna per morir al seu costat, és ella l'única que diu «tu ets la meva vida»". Per Aquiles Machado, que té en Rodolfo el seu personatge estrella, "la sensibilitat cap al realisme li dóna un punt màgic en què la gent s'hi veu reflectida".