• Imprimir

El Teatre Romea presenta la temporada 2008-2009 amb un programa en què hi ha tres produccions interpretades per la nova companyia estable del teatre

Entre locals i visitants

Teresa Bruna

Calixto Bieito envoltat de part dels actors i directors que protagonitzaran la propera temporada del Romea
JOSEP LOSADA

Encara no ens hem fos amb la canícula que els teatres ja escalfen motors per presentar-nos la nova temporada. Ahir va ser el torn del Romea, amb una proposta que s'emmarca en un context emocional, feina ben feta, força clàssics, poc risc i molta voluntat d'atreure un públic curiós.

Daniel Martínez, director general de Focus i Calixto Bieito, director artístic del Romea, són a l'escenari d'aquest teatre, amb decorat, com si ells mateixos fessin una funció. Estan visiblement feliços i denoten molt sentit de l'humor. Bieito està especialment subtil i simpàtic: "Deu ser perquè estic a punt de ser xiulat al Liceu", avança, tímidament.

El programa, que existeix físicament amb un disseny molt acurat, llueix tres produccions pròpies del Romea, una de Focus Madrid i quatre que Bieito ha escollit perquè les disfrutem a Catalunya.

Produccions del Romea

Mama Medea, de Tom Lanoye (Bèlgica, 1958), arriba a finals de novembre dirigida per Magda Puyo. "No és una versió d'Eurípides, és una obra nova amb la mirada posada en el mite", puntualitza Puyo. L'espectacle, de dues parts, incorpora a la primera un episodi d'El viatge dels argonautes, on Jasó coneix Medea. La segona part recorda més la tragèdia original: Jasó es cansa de Medea i busca consol en una altra noia. L'interpreten la companyia del teatre (Roser Camí, Victòria Pagès, Carles Canut, Boris Ruiz, Lluís Villanueva i Àngels Bassas). "Estem feliços d'anunciar que tenim ja vuit components estables", diu Martínez. Puntualment hi falta Mingo Ràfols i s'hi afegeix Joan Negrié.

La segona que veurem és La infanticida (març 2009), de Víctor Català, interpretada per Emma Vilarasau i dirigida per Josep Maria Mestres. Director i protagonista en van fer una versió l'any 1992: "Vam iniciar una complicitat amb l'Emma. Ara la fem del tot nova i espero que provoqui les mateixes esgarrifances", diu Mestres.

A l'abril arriba Terra baixa, "el nostre Hamlet", diu Bieito. La sorpresa és que l'ha encarregat als alemanys Kekke Schmidt (dramatúrgia) i Hasko Weber (direcció). "Crec que és molt interessant saber com veuen els nostres clàssics des de fora". Weber és el director del Staatstheater de Stuttgart. És l'aposta personal de Bieito: "Conec bé com treballa", diu. Per donar-vos-en una idea, el dramaturg portava una samarreta on hi deia: "Hamlet is dead". L'interpreta la companyia del Romea, ara sí, amb Mingo Ràfols.

Sonata a Kreutzer (octubre) és "un bombonet en tots els sentits", diu Bieito. És un petit musical de la peça de Beethoven escrit i dirigit per Quim Lecina. Parteix de l'homònima de Tolstoi i de la posterior interpretació que en va fer Alberto Cavallari a La fuga de Tolstoi. La interpreta Juan José Otegui, amb música en directe. És una producció de Focus Madrid.

Els visitants

Obrirà la temporada (3 de setembre) La tortuga de Darwin, de Juan Mayorga, dirigida per Ernesto Caballero. La protagonista és Carmen Machi, que fa de tortuga.

Una sorpresa és la versió de Pedro Manuel Víllora de La vida és sueño, de Calderón (octubre), que porta la companyia Siglo de Oro, de la Comunitat de Madrid. La dirigeix J.C. Pérez de la Fuente: "Ja s'ha de tenir barra per portar-la aquí, després de la meravella que va fer Bieito", deixa anar.

Al febrer arriba Pagagnini, una meravella de la companyia Yllana que vam poder veure a Tàrrega, amb autèntics virtuosos de la música capaços de desconcertar el personal.

La temporada acaba amb un altre clàssic: La ruta blava, de Josep M. de Sagarra, en versió i direcció de Josep Galindo i Pablo Ley, en coproducció amb el Grec 2009. La dramatúrgia es farà en clau de continuïtat de l'Homenatge a Catalunya, creació del mateix equip.