• Imprimir

La caiguda constant en la venda de CDs fa preveure el final de la indústria discogràfica catalana, que el 2007, per contra, va batre el rècord d'edicions

Dos anys de vida

Andreu Gomila

El triple CD 'Verges 2007', que recollia l'últim concert de Lluís Llach, és el disc gravat íntegrament en català que més còpies va vendre el 2007
CLICK ART FOTO

La indústria discogràfica catalana (i mundial) està tocada de mort i no resistirà gaire temps més. Així ho creu Fèlix Buget, el president de l'Associació de Productors i Editors i Discogràfics i Videogràfics de Catalunya (Apecat), que pronostica que té dos anys de vida a causa, sobretot, de la pirateria. I per fer-ho més gràfic posa un exemple amb l'últim CD de Manu Guix, Onze Llachs. Segons les seves dades, l'àlbum ha venut 5.500 còpies en cinc mesos i, a l'eMule, el portal peer to peer més popular, va registrar 600.000 descàrregues. Totes, evidentment, de franc. "El sector està ofegat per culpa de la pirateria", va manifestar ahir Buget durant la presentació de l'Anuari de la música i l'espectacle als Països Catalans, que demostra com la facturació de les companyies del país ha tornat a caure (un 10%) i ja se situa per sota del llindar psicològic dels 30 milions d'euros (27 milions). Des del 2000, any del començament de la reculada, es calcula que la davallada és de mitjana un 38% anual.

El president de l'Apecat té clar que només una acció decidida de les autoritats polítiques contra la pirateria podrà salvar els mobles. A França i el Regne Unit acaben d'aprovar lleis en aquest sentit i és especialment destacable la normativa gal·la, que fins i tot permetrà als operadors de telefonia tallar la connexió de banda ampla després de tres avisos per abús de descàrregues il·legals. "Si no existeix esforç polític, no hi haurà reconversió", afegeix Buget. I és que el mercat digital de pagament avança tan lentament (ha crescut un 24,3%) que difícilment podrà evitar el daltabaix.

Un dels efectes que estan provocant la caiguda d'ingressos és la falta de renovació d'artistes mainstream. Sense diners, diu Buget, "no hi ha possibilitats d'inversió en artistes nous".

Aquest panorama tan desolador contrasta amb la bona salut de la música del país: hi ha més grups que mai, més qualitat que mai i més concerts que mai. El 2007 la SGAE va recaptar als Països Catalans fins a 10 milions d'euros en concepte de drets d'autor. I el mateix any es van editar 525 discos, un rècord històric, molt per sobre de fa deu anys, quan el nombre de títols va ser de 120. De cançó, per exemple, el nombre d'edicions ha pujat un 40%, fins a les 106 unitats. El disc íntegrament en català que més va vendre l'any passat va ser precisament el triple CD Verges 2007, el comiat de Lluís Llach, que va arribar a les 77.000 còpies. Recopilatoris a banda, com el disc de La Marató de TV3 i el del Club Super3, Els Pets, Antònia Font, Lax'n'Busto i Obrint Pas se situen com les propostes musicals de més èxit. Són els que Lluís Gendrau, president del Grup Enderrock, editor de l'Anuari, anomena "clàssics". Una altra dada significativa és la venda de CDs a través de diaris i revistes, que l'any passat va assolir el milió de còpies.

Les xifres, no obstant, no són per tirar coets. Es treuen al mercat quatre vegades més títols que fa deu anys, però les vendes són brutalment inferiors. Una dècada enrere Els Pets van col·locar 100.000 còpies del Bon dia. I avui en venen 20.000.

La sortida dels artistes no és altra que el directe. El nombre de concerts i festivals puja cada any i el gerent de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya, David Lafuente, parla ja de "saturació d'actuacions". I preveu una caiguda en el nombre de concerts a curt termini. La crisi de la indústria del CD també els afecta, ja que als grups nous, que ja no disposen d'una promoció forta d'una discogràfica, els costa atreure públic.

L'Anuari, a més, mostra que el 74% de la població no va mai a un estadi o una sala a escoltar música en viu. D'aquesta manera, estaríem parlant que són unes 500.000 persones les que estan mantenint la maquinària en funcionament. Aquesta setmana passada, que entre Summercase, FIB, Bruce Springsteen, FIMPT, Tom Waits i els festivals de l'Empordà han aplegat unes 250.000 persones, la meitat del públic que va a concerts s'haurà mobilitzat.

Marginació del català

Tot i la bona salut del directe i la diversitat de propostes, el català continua sent gairebé marginal. Segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i l'Enquesta sobre Consum Cultural de la Fundació Autor, només el 16% dels ciutadans dels Països Catalans van assistir a un concert cantat en català el 2007. Quan la pregunta és la llengua de la darrera música escoltada, el percentatge cau fins al 4,8%.

Davant de tot això, què fa la Generalitat? El delegat de música de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), Josep Maria Dutrèn, reconeix que calen "noves polítiques per adaptar-se a les tendències". I això és el que estan fent ells, amb el suport a la promoció dels artistes catalans, amb subvencions a la producció de videoclips, la creació de punts de distribució no convencionals a localitats on no hi ha cap botiga de discos i, de cara al 2009, la creació del portal www.catalanmusic.cat.

"Per avançar s'han de prendre decisions", assegura Joan Rosselló, director general de la promotora The Project i president de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). Rosselló compara la indústria musical amb el tèxtil, que va reconvertir-se amb èxit.Tenen dos anys per fer-ho.