• Imprimir
• Enviar

Toni Oresanz reviu els assassinats al seu poble el 1936 a 'L'òmnibus de la mort: parada Falset' tot seguint la vida de Pasqual Fresquet, un revolucionari de la FAI

La ruta de la mort

Ramon Palomeras

Toni Oresanz ha escrit la tragèdia més gran que va viure Falset durant la Guerra Civil, amb l’afusellament de 27 veïns
ARA LLIBRES

El 14 de setembre de 1936 Falset va despertar commocionada: 27 veïns van aparèixer afusellats contra la paret principal del cementiri. A partir d'aquests fet el periodista i guionistaToni Oresanz, fill de Falset -i qui sap si d'aquí a poc persona non grata- ha anat estirant el fil d'aquest magnicidi fins a topar-se amb una veritable ruta de la mort. El resultat és L'òmnibus de la mort (Ara llibres), una road movie de terror en tota regla. I és que una Brigada de la Mort va ser l'autora material de l'assassinat col·lectiu. Van arribar en òmnibus, un autobús de l'època, de color negre amb unes quantes calaveres guixades a la carrosseria. L'endemà, des del balcó de l'Ajuntament, el capitost de la patrulla va justificar els assassinats en nom de la revolució pel nou món que estava en construcció. Calia fer neteja: és a dir, assassinats d'inspiració i motivació revolucionària.

El llibre no estalvia noms i cognoms, amb la qual cosa més d'un s'emportarà un ensurt. De fet, un tiet avi d'Oresanz era al balcó de l'Ajuntament l'endemà de la neteja. "Hem d'assumir els nostres fantasmes familiars. Si el meu tiet avi fos viu se sorprendria del contingut del llibre. Amb tot, hi ha un parell de casos en què he omès els noms. Sempre s'ha dit que qui va facilitar la llista de suposats feixistes a la Brigada de la Mort va ser l'alcalde Joaquim Llorens. No és veritat, però prefereixo no revelar la identitat del culpable. De fet, es va exiliar a Mèxic i ja és mort".

El capitost Fresquet

Oresanz reconstrueix la història d'aquesta brigada i del seu capitost, Pasqual Fresquet Llopis, per intentar entendre la lògica, els esquemes, les raons -per irracionals que semblin- i els protagonistes d'aquells fets. Fresquet havia nascut el 1907 al municipi castellonenc d'Alcalà de Xivert però de petit la família es va traslladar a la Torrassa. I durant la Segona República el noranta per cent dels treballadors de la Torrassa estaven afiliats a la CNT. La repressió policial abans, durant i després de la dictadura de Primo de Rivera va ser, simplement, brutal. No és estrany, doncs, que el 1933, després de la victòria de la dreta a les eleccions generals i tenint en compte que el comunisme llibertari ja havia arrelat en diversos llocs de l'Aragó, la Rioja i Catalunya, a la Torrassa triomfés la revolta anarcosindicalista. És aquí on es va forjar l'esperit justicier de Fresquet.

"Era un lluitador de la FAI. Volia que els obrers no fossin enganyats. Volia justícia de veritat. Si algú es passava de la ratlla amb algun obrer hi anava i li fotia dos trets. Al barri l'admirava tothom", recorda el seu fill Pasqual en declaracions preses per Oresanz. "Fresquet i la Brigada de la Mort no mataven a l'atzar, no eren uns psicòpates de Kentucky. Les seves llistes tenen sentit o, almenys en tenien el 1936, en la pell d'un revolucionari aplicat en la destrucció del vell món. Tenien clar quin era el perfil dels feixista: religiosos, falangistes, els de la CEDA, els carlins, els propietaris, els cacics i tots els partidaris de la sublevació militar. En aquell moment de paranoia revolucionària qualsevol podia ser sospitós de ser feixista", raona Oresanz.

Paranoia o revolució

Però a Falset va ser molt més simple. "Els assassinats eren gent de missa. Eren un destorb per al nou món. Paranoia o revolució? Però ¿no pot ser paranoica una revolució? El déu dels sense déu el 1936 era la Revolució. Ells creien que ajusticiar era just i necessari", diu l'autor. I resseguint la vida de Fresquet, Oresanz ha descobert una veritable ruta de la mort: Casp, Favara, Maella, Gandesa, Falset, Mequinensa, Albalate, Calanda, Samper de Calanda, Híjar, Bot, Flix, Ascó, Riba-roja, Móra d'Ebre i Reus. Setze municipis del sud de Catalunya i d'Aragó amb un total de 247 afusellats. "que se sàpiga". entre juliol i setembre de 1936.

Algú pensarà que Fresquet estava boig. Amb tot, estudis grafològics que Oresanz inclou en el text ho desmenteixen. "No ho estava. Sabia perfectament què feia. Era un perfeccionista i amb una gran agressivitat interna. Tenia greus conflictes interiors, sobretot d'índole sexual. Es negava la seva pròpia sexualitat. Podria ser homosexual", apunta Oresanz tot recordant paraules de la grafòloga. Tot plegat explicaria el munt de bacanals, l'alcohol a dojo, orgies i violacions que va deixar rere seu en la ruta del terror. Però la CNT estava preocupada. Per això el va cridar a l'ordre ja que la revolució tenia els seus límits. A principis de maig de 1937 Fresquet ingressava a l'exèrcit com a cap de la Policia Sanitària fins que anys més tard emprendria l'exili cap a Marsella amb el seu fill de setze anys i altres companys de Revolució.

Darrer cop de puny

A França no va deixar la pistola ni els atracaments ni les dones. De fet, el darrer cop de puny es va produir quan va pispar la xicota al seu fill. El 26 de novembre de 1949, quan tenia 42 anys, es casava amb Suzanne Agop, de dinou. El 1957 moria d'un càncer de còlon a Castel Roseraie, una residència per a la gent gran a Aubagne. La rematada final de la seva vida de revolucionari i de cràpula va ser el fet que un capellà el va assistir els darrers dies. El 4 d'agost va morir al llit, aferrat a la mà d'un servent de Déu. Tenia 50 anys i va morir de càncer després d'haver begut, fornicat i assassinat tant com va poder.