• Imprimir

Entrevista: Vanessa da Mata La cantant brasilera presenta avui el seu tercer disc, 'Sim', a la plaça del Rei

"El meu somni és la poesia i la música"

David Castillo

La cantant i compositora Vanessa da Mata, guanyadora d'un Grammy, ha gravat un tema del nou disc amb Ben Harper
FRANCESC MELCION

Entre el reggae i la bossa nova, entre la samba i la poesia, la compositora i cantant brasilera Vanessa da Mata (1976) és un dels revulsius de la nova música del seu país. El seu últim disc, Sim, compta amb la participació a la secció rítmica del baixista Robbie Shakespeare i el bateria Sly Dunbar, dos dels màxims exponents del reggae jamaicà, a més d'un duet amb Ben Harper, que actua avui també a Barcelona. Vanessa ho fa a la plaça del Rei avui al vespre, dins la programació del festival Grec.

La primera cançó del nou disc s'inicia amb ritmes reggae, un estil que la va marcar des del començament...

Era un estil que volia utilitzar ara, no és un ritme que utilitzi habitualment. Ara prefereixo ritmes més brasilers. De fet, la majoria de temes són amb una mescla més brasilera, malgrat que la participació de Sly & Robbie, que toquen alguns dels temes, pot condicionar, tot i que l'estructura de baix i bateria que porten es confon molt amb els estils del Brasil, especialment amb alguns del nord que m'agrada reproduir.

Són estils semblants als caribenys.

Part de la música del nord té una connexió directa amb els ritmes caribenys, també per raons geogràfiques.

Per què ha comptat amb Sly Dunbar i Robbie Shakespeare?

De fet jo ja vaig ser l'any 1992 dins una de les seves bandes, Black Uhuru, i quan em vaig plantejar el nou disc em vaig animar a demanar-los la col·laboració perquè són músics excel·lents, que han tocat amb tothom, des de Mick Jagger a Sinéad O'Connor, i han guanyat premis Grammy. Sobretot són músics amb moltíssims registres, músics extraordinaris. Amb ells la primera gravació del tema a l'estudi ja és la bona. No caldria ni repetir-les.

Una altra de les col·laboracions és amb Ben Harper, amb qui canta i signa un dels temes. Avui tots dos ocupen escenari aquí, a Barcelona i Badalona.

Sí [riu], no ha sigut premeditat, però són casualitats que m'agraden. Coincidirem en diferents ciutats durant les nostres gires europees: França, Itàlia, Holanda, Suïssa, Portugal... Ens trobarem en tres o quatre llocs.

Com va ser l'experiència amb Harper?

Ell era a Los Angeles i jo a São Paulo. Vam fer el contacte per telèfon perquè no ens coneixíem. El que es va presentar va ser Marco C., un dels productors del meu disc, i gràcies a tots dos es va poder fer aquesta bonica cançó. Ell va canviar la lletra per l'anglès i la va adaptar perquè es pogués complementar amb la melodia i la mètrica del portuguès en un duet en tots dos idiomes. Va ser una sort que Ben Harper es complementés tan bé en aquest tema.

El seu treball entre lletra i música recorda els grans compositors brasilers, Jobim, Vinícius, Buarque... Manté la relació amb la poesia?

Estimo la poesia, adoro la poesia, cada dia llegeixo poesia des de fa anys. Tocava samba i llegia poesia i els meus dies eren força més feliços. El meu somni és la poesia i la música. Havia passat moltes tardes als cafès llegint llibres de poemes.

Escriu primer el poema o la música?

No tinc normes. Sovint les escric alhora, però altres vegades puc partir d'una lletra o d'una melodia. He tingut mestres com Chico Buarque.

¿Escriu poesia independentment de la música?

Sí, escric textos de poesia. Qui sap si un dia d'aquests no publicaré un librinho [riu]. M'encanta escriure, explicar tota mena d'històries.

Una de les grans muses de la música brasilera, Maria Bethânia, ha interpretat els seus temes. Per a un compositor jove deu ser el màxim.

Han sigut experiències increïbles. Que cantés temes meus Maria Bethânia ha sigut la més gran emoció que he tingut en la meva carrera, més que els meus propis èxits. Ella va triar els meus temes i jo no havia tingut cap contacte amb ella. Jo era una noia de l'interior del Brasil que començava i tenia com a objectiu de qualitat Maria Bethânia. Mai m'hauria imaginat que ella cantés les meves cançons. La primera vegada que algú va interpretar els meus temes és quan ho va fer la Maria. La segona cançó que va triar posteriorment la va cantar amb el seu germà Caetano Veloso. En el seu últim disc també ha triat una de les meves peces. És el màxim, el més gran, que la meva gran mestra pugui interpretar-me. La Maria sorprèn perquè té més de seixanta anys i encara té la força i l'energia d'una nena.

Ha incorporat ritmes de l'interior i amazònics a la bossa nova.

La bossa nova i la samba són músiques urbanes, més elegants. He volgut dur altres ritmes, com el carimbó, i lligar-los amb la meva música.