• Imprimir

Joan Ollé estrena dijous al Teatre Grec una versió teatral "absolutament fidel" del film de Luis Buñuel 'El ángel exterminador'

Física i bigotis

Bernat Salvà

Joan Ollé, al centre, envoltat dels catorze actors que intervenen en el muntatge d''El ángel exterminador'
GREC08

Des que el 1962 Luis Buñuel va estrenar El ángel exterminador hi ha hagut diferents interpretacions sobre el seu misteriós argument: una força estranya impedeix a una vintena de burgesos abandonar el saló de la casa on han sigut convidats a sopar després d'anar a l'òpera. Joan Ollé estrena dijous al Teatre Grec una adaptació teatral "absolutament fidel" d'una pel·lícula que considera, per damunt de tot, "un divertiment". "S'ha parlat de la por a la llibertat i d'altres interpretacions -diu Joan Ollé-, però la intel·ligència de Buñuel va més enllà de tot això, i ell mateix afirmava que era un divertiment".

Al text de presentació de l'obra va més enllà: "El millor que es pot fer amb el cinema de Buñuel és pixar-se de riure i aplaudir a mans plenes la seva molt baturra intel·ligència". Més pistes sobre l'adaptació que es podrà veure al Teatre Grec fins al 13 de juliol: "Hem pintat bigotis a Buñuel, amb un punt d'irrespectabilitat, tan baturra com ell, que no farà mal a ningú". Això no vol dir que el muntatge no proposi una reflexió, però el director creu que "la metàfora és tan clara que fa mandra parlar-ne, és absurd parlar del perquè polític i moral de l'obra".

La idea de fer aquesta adaptació va ser de Jordi Mesalles, però no ha cristal·litzat fins ara, dos anys i mig després de la seva mort, en una coproducció del Festival Grec i l'Expo de Saragossa. Ollé s'estén en reflexions, però no és sobre la interpretació, sinó sobre el contingut i l'estructura de l'obra i de la pel·lícula, rodada "amb un perfecte realisme, però que descriu una situació perfectament irreal". "L'espectacle és un musical on ningú canta, i un ballet on ningú balla", afirma. També, citant el músic i físic Jordi Sabatés, que interpretarà la música en directe, afirma que l'argument "té a veure amb la física quàntica, amb els desacords en l'espai i el temps, com una cremallera que no es tanca; es produeix un parèntesi que no cotitza en el mercat del temps".

Llibertats teatrals

Més física quàntica: "Aquí el que interessa és que hi ha un grup de gent tancada en un saló", diu Ollé, i, com el moviment molecular descrit per Heidelberg, també "es mouen dins d'un espai i el que fa cadascú afecta els altres". Per abaixar una mica el llistó, Ollé dóna una pista televisiva: "Té alguna cosa de Gran Hermano".

El muntatge es permet "llibertats que Buñuel no es va permetre". "No tot ho fem en clau realista", matisa Ollé. També juga amb la complicitat de l'espectador a través de la projecció de fragments de la pel·lícula. Els diàlegs són molt fidels, però per raons pràctiques, s'han reduït els més de vint personatges del film a "catorze i mig". Seran interpretats per Mireia Aixelà, Ivan Benet, Ricard Borràs, Roser Camí, Daniella Corbo, Rosa Renom, Manuel Carlos Lillo i Àngels Poch, entre d'altres.

Ivan Benet defineix El ángel exterminador com "un muntatge absolutament coral", que els ha obligat a fer "un treball de generositat amb els altres actors".