• Imprimir

'Oco!' amb els Quicos

Oriol Margalef

Canten les Goles de l'Ebre. Quatre anys després de la publicació del seu últim treball d'estudi, No es pot viure, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries acaben de rebre les primeres còpies d'Oco!, un disc que fon sonoritats de les comarques de l'Ebre, la Franja i el nord del País Valencià, i que suposa un nou i ambiciós pas endavant en la trajectòria d'aquesta banda, referent de la música tradicional.

Oco! reivindica la unitat cultural de tres territoris separats per fronteres administratives però agermanats en tots els aspectes: les Terres de l'Ebre, el Maestrat i la Franja del Baix Aragó. "Per voler-nos separar ja poden ficar paret, que entre Rossell i la Sénia només passa un riu estret", canten els Quicos al seu nou disc, que, a més, explora tonades populars d'aquestes comarques.

"Han sigut dos anys de treball de camp", explica Artur Gaya, l'altre jo de Quico el Célio; dos anys que han donat com a resultat un rimador de tradicions. Pel que fa a l'aspecte temàtic, els Quicos continuen afinant enginy i humor. I és amb aquesta fórmula, irònica i punyent, que Oco! -deformació del castellà ¡ojo!, utilitzada amb la mateixa finalitat preventiva- alerta sobre problemes socials com ara el dret de l'habitatge, el canvi climàtic i l'especulativa transformació del paisatge.

El grup presentarà les cançons del nou disc en una quarantena de recitals programats per a aquest estiu, amb presència destacada al festival internacional de música popular de Vilanova i la Geltrú, el 20 de juliol. La gira específica s'encetarà el 21 de novembre a L'Auditori de Barcelona, i inclourà un espectacle d'acompanyament.

Oco! s'ha gravat a Tortosa i s'ha produït a Nova York. El triple Grammy Pete Karam -famós per la seva col·laboració amb Eric Clapton, Rod Stewart, Pat Metheny i Elton John- va acceptar fer les mescles i ha batejat el so dels Quicos com a happy music, explica a tall d'anècdota Artur Gaya.