• Imprimir

Els Menaix a Truà (Juanjo Muñoz, Toni Xuclà i Cris Juanico) treuen un tercer disc brillant i íntim, 'Com el vent'

Un mes i mig a Menorca

Andreu Gomila

Juanjo Muñoz, Cris Juanico i Toni Xuclà tornen a la càrrega a 'Com el vent'
DIEGO IBARRA

Quan tres músics excepcionals es reuneixen de tant en tant, es relaxen i deixen que la imaginació voli, sense pressa però amb un objectiu clar, el resultat de tot plegat no pot ser altre que Com el vent (Música Global), el tercer CD de Menaix a Truà, el trio eventual format per tres monstres de la música del país: Cris Juanico, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz. I és que el que va néixer fa nou anys com una proposta per fer en directe ha madurat a mesura que els tres artistes agafaven gruix. Les veus de Juanico i Muñoz, la guitarra d'aquest i la del mestre Xuclà, són gairebé la quadratura del cercle.

"Feia quatre anys que dèiem que havíem de fer alguna cosa, però preteníem acabar un disc sense pressa, recloure'ns a Menorca un mes i mig i deixar que les coses sorgissin", ens diu Toni Xuclà. I entre el febrer i el març passat es va produir la conjunció de circumstàncies que han fet possible Com el vent. Tots tres confessen que estaven desitjant trobar-se i van arribar a la casa de l'exlíder de Ja T'ho Diré amb molta feina avançada, amb composicions pensades expressament per a Menaix a Truà. "Tots vàrem arribar aportant idees i vàrem començar a treballar de manera molt primitiva, de baix a dalt, transformant el material inicial, pessigant-lo", matisa Juanico. Temes com Cavallet de la mar van sortir al mateix estudi.

Com el primer dia

La consolidació de Gossos, el pas de Xuclà per la direcció de la Fira Mediterrània i l'engegament de la carrera en solitari de Juanico van obligar el trio a posposar el tercer disc. Sis anys després de Petits moments d'estricta simpatia (2002), però, és com si res no hagués canviat. "Cada vegada que ens trobem és com al primer dia", diu Xuclà. I això es nota en aquests dotze temes, melòdics, ben fets, gairebé perfectes, que parlen de la vida i, en certa manera, de la joia de viure. L'ambient que van respirar durant la gravació hi té molt a veure. "Quan ens trobem ens relaxem: dinem bé, passegem, riem, i l'estona que queda, gravem el disc", afegeix Xuclà. "Això no vol dir que no siguem responsables", matisa Juanico.

Tot el disc vessa senzillesa compositiva, cosa que possiblement és el més difícil d'aconseguir. "El concepte de partida era: anem a embellir això que ja marxa", apunta Juanico. La "sensació de proximitat" buscada funciona perfectament. La versió que fan d'A l'alba de Luis Eduardo Aute n'és la prova. La canta Muñoz i Juanico en fa els cors. És una cançó més pop que l'original, amb una instrumentació més complexa. L'altra versió del disc és instrumental: Can't find my way home, de Blind Faith, una mena de Menaix a Truà, però britànic. El tema, compost per Steve Winwood, tocat per les guitarres de Xuclà i Muñoz, sona celestial. I és que el títol d'aquest disc, Com el vent, és ben bé la síntesi de la banda. "Saps que hi és, que és fresc", assenyala Juanico, i que "de vegades bufa amb molta intensitat". Es nota que van parir-lo a Menorca.