• Imprimir

El Centre de la Imatge de la Virreina presenta 'Spots electorals. L'espectacle de la democràcia', una exposició basada en 2.800 anuncis dirigits als votants del món

Votar per la cara

Ada Castells

Els 300 anuncis que es poden veure a l'exposició exemplifiquen les diverses maneres de reclamar un vot més impulsiu que reflexiu
ICUB

Ja fa temps que el politòleg italià Giovanni Sartori va alertar sobre la importància de la videopolítica en les nostres societats. Votem els polítics més per la cara que tenen que pel que diuen. Saber descodificar els espots electorals és una manera de ser responsable políticament. Ara l'Icub, a través del Centre de la Imatge, proposa una exposició en aquest sentit. Els seus comissaris, Fito Rodríguez i Jorge Luis Marzo, han aplegat 2.800 espots electorals, des del 1989 fins ara, provinents de 72 països dels 5 continents. El resultat és una exposició perquè l'espectador tregui les seves pròpies conclusions. Ells també n'apunten algunes. Marzo remarca que es demostra clarament la caiguda de les ideologies a canvi d'una política pragmàtica que es dóna a conèixer a través d'un espot curt que utilitza elements de l'anunci comercial, el videoclip, la ficció, la paròdia o el musical. Una de les característiques d'aquesta videopolítica és "no explicar què es farà sinó carregar les tintes contra l'opositor".

Un altre dels punts que subratlla la mostra és la diversitat dels mitjans utilitzats, des de l'animació fins a internet, que permet fer campanya els 365 de l'any amb molts pocs mitjans. Es compara una campanya de Bush amb una d'un grup minoritari d'un poble andalús i es veu com la creativitat no sempre ha d'acompanyar-se de grans despeses.

Els comissaris han renunciat a ordenar els espots a partir de la ideologia. Ho han fet per àrees basades en les emocions que desperten o en el tipus d'eina que utilitzen. Així, en una sala hi trobem els espots patriòtics, que no necessàriament han de ser de partits nacionalistes; en una altra, els qui apel·len a la mà dura, que no sempre són de dretes; i en una tercera hi trobem els que desperten les llàgrimes, reclam emprat per totes les tendències.

El recorregut acaba en un espai per visualitzar còmodament documentals electorals i anuncis de durada més llarga. També pot fer-se la visita a la carta navegant per la web dissenyada amb aquesta finalitat i que permet triar entre els 2.800 anuncis, ja que d'exposats només n'hi ha 300.

Amb voluntat educativa, s'ha posat a la disposició de les facultats aquest arxiu d'espots i s'ha editat un catàleg amb quatre DVD que inclouen els millors anuncis. El text del catàleg és tot un document que s'edita per primer cop en català. Es tracta del dietari del publicista Roberto Alfa, mort assassinat a Guatemala. Explica la feina que va fer per a una campanya electoral. Hi trobem confessions fàcils d'entendre després de veure aquesta mostra: "M'ha costat explicar al meu fill que jo mai no voto. Perquè jo mai no engrossiré la llista dels qui, sense saber-ho, legitimen feines com la meva, de la mateixa manera que Groucho mai no s'apuntaria a un club que admetés socis com ell".

*

Spots electorals,

PALAU DE LA VIRREINA. BARCELONA. FINS AL 28/9/2008