• Imprimir

Entrevista: Roger Bernat Creador del projecte 'Rimuski', un espectacle vivent interpretat per quatre taxistes de Barcelona, que arriba demà al Mercat de les Flors

"Radical és fer Shakespeare i no pas utilitzar Google Earth"

Teresa Bruna

Roger Bernat (al davant) envoltat dels quatre taxistes que participen en l'espectacle 'Rimuski', que s'estrena demà al Grec 08
DIEGO MUÑOZ

Sempre sorprèn, però diu que no. Que són els altres els que fan coses "diferents", perquè ell simplement escolta el ritme de la seva generació. Sigui com sigui, Roger Bernat no deixa mai indiferent. Fa pocs mesos va passar pel Lliure amb Domini públic, un doble joc en què els espectadors anaven seguint les indicacions dels auriculars, sense adonar-se que estaven construint escenes molt dramàtiques. Formava part del cicle Radicals Lliure. De demà a dijous serà al Mercat de les Flors amb Rimuski. També necessita el públic.

Què farà el públic?

Primer seu al teatre i, al llarg de l'espectacle, uns 15 surten a passejar amb un taxi. Aquests veuran el seu taxista en directe i la resta, per pantalla.

I els taxistes?

Segueixen un text establert, i ho fan bé, eh! Això els confronta amb la seva realitat, la que no són actors. Tot circula en un espai híbrid, on no acabes de saber si parlen ells o els dictem coses.

Què hi ha al darrere?

De tot. Aquest espectacle l'hem fet a Moscou, el Caire, Rabat i Lisboa i cada vegada ha estat diferent. A Viena vam contactar amb l'Associació de Taxistes Africans de Viena; els vienesos ni tan sols sabien que existia! Ells tenien moltes ganes d'explicar coses. Girava molt al voltant de la condició dels taxistes exòtics, d'estrangeria no voluntària a la seva ciutat.

I com serà a Barcelona?

En vaig adonar que aquí els taxistes no són exòtics, que són d'aquí de tota la vida, o de Badalona o de Santa Coloma. Això ens ha obligat a canviar l'exotisme per un espectador més participatiu. Hem rebentat l'escenari i la gent que va al teatre, passa per la ciutat i per tot el planeta.

Una carrera ben llarga!

És que tot és molt a prop. Prement un botó podem ser a Veneçuela! L'escenari pot ser Barcelona, l'Arc de Triomf, la Diagonal. I altres que no podem controlar!

I viatgen per tot el planeta...

Tenim un escenari de 40.000 km de diàmetre. Fem una mica el recorregut del petroli, des de que surt del pou fins que arriba al taxi en forma de gasoil.

Com es fa, tot això?

El mecanisme és senzill, però tècnicament és un infern! Aquesta vegada hi ha una actriu, l'Agnès Mateus, que interpreta la noia que és a la central dels taxis. Té un mapa d'aquells del tipus dels de la guerra, que assenyalaven posicions estratègiques, i ella va movent els taxis. Així, en tot moment, sabem on som. I hi ajuntem escenes de Taxi driver.

Com ha triat els taxistes?

Mai no els trio. Busco una associació que estigui organitzada i he trobat l'Associació Llum Verda, un grup de taxistes joves, encara que n'hi ha algun de més gran d'edat, però no d'esperit. Volen trencar amb la imatge del taxista de la COPE, baixet, del Madrid.

N'hi ha un que toca la guitarra.

També és matemàtic. Ha tret conclusions de l'equació de l'Einstein i ho ha escrit en un llibre.

Au va, això és part del guió...

Que no, que no! Diu que la gent ha de pensar i ser més conscient de la seva vida.

Tens idea de per què et diuen radical?

Doncs no, és una etiqueta que m'han penjat. M'ho diuen perquè sóc normal i el normal esdevé escandalós. Em sembla molt més radical fer un autor del segle XVII que utilitzar el Google Earth, que ho sap fer tothom que té ordinador. El que és radical és no adonar-te que el món segueix girant i que hi ha problemes de la nostra època. El que és radical és fer Shakespeare avui dia.