• Imprimir

Els californians The Offspring reapareixen amb el disc 'Rise and fall, rage and grace', que trenca un silenci de gairebé cinc anys

El millor punk rock

Raquel Font

La banda californiana celebra l'any que ve el seu 25è aniversari
F. SCOTT SCHAFER / EPITAPH

Després de tants rumors sobre una suposada crisi creativa, els californians The Offspring han tornat a la palestra amb un esperadíssim nou treball, Rise and fall, rage and grace (Sony-BMG), amb el qual trenquen un silenci discogràfic de gairebé cinc anys. Sembla que els de Dexter Holland han aprofitat aquest llarg període de temps per engreixar algunes peces que grinyolaven en aquesta màquina de fer èxits en què es van convertir ja fa gairebé quinze anys amb l'àlbum Smash. En aquell moment "vam tenir sort, perquè vam ser la banda adequada en el moment adequat", reconeix el guitarrista Kevin Noodles Wasserman, tot i que tanta popularitat sobtada va costar de pair a alguns del seus seguidors, als quals han sabut tornar a seduir a base de "girar per tot el món, a més de fer bones cançons".

Un quart de segle

Ara, a pocs mesos de celebrar el seu 25è aniversari com a banda, el març del 2009, presenten una dotzena de temes nous en què han aconseguit no només reinventar-se sense perdre de vista les seves arrels sinó també recuperar tota la potència del seu millor punk rock de la mà del llegendari productor Bob Rock, que ha treballat en alguns discos de Metallica i The Cult. Noodles està convençut que aquest vuitè àlbum d'estudi "és el millor disc que hem fet mai perquè, tot i que cada vegada ho intentem, en aquest cas hem fet un esforç especial".

La principal novetat de Rise and fall, rage and grace és que "no hi ha cap cançó divertida, tot és molt seriós i fosc", i a més està farcit de lletres de denúncia. Ja el primer single, Hammerhead, parla sobre els problemes que comporta l'ús de les armes de foc a les escoles dels Estats Units, a partir del punt de vista d'algú que està convençut que la seva llei és l'única però que al final s'adona que no hi ha cap justificació per a tot el que ha fet. Aquest tema "podria ser una analogia de la guerra de l'Iraq", comenta Noodles. També hi ha una cançó que tracta de "la fama i el munt de banalitats que envolten les celebritats". La resta "es pot dir que tenen a veure amb les relacions humanes".

La indústria

Amb més de trenta milions de còpies venudes a tot el món, The Offspring es poden permetre el luxe de no preocupar-se gaire per la crisi que pateix la indústria discogràfica actualment. "No penso plorar pels problemes que tenen les grans companyies, tot i que ens afecti en certa manera, ja que segurament es mereixen el que els està passant per com han actuat durant molts anys". A més, afegeix el guitarrista, "no s'han posat al dia de les novetats tecnològiques i els nous usos dels consumidors, perquè els joves d'ara han crescut pensant que la música és gratuïta i és clar que la música té un valor, però potser no són 20 dòlars per cedé".

Sempre a contracorrent, al seu moment el grup es va declarar a favor del Napster i ara l'experiment de Radiohead de penjar el seu últim àlbum, In rainbows, a internet perquè els seus fans se'l poguessin descarregar per la voluntat els sembla "fantàstic". De fet els va sorprendre que provoqués tant de rebombori, ja que ells ja havien intentat fer el mateix el 2000 amb Conspiracy of one, tot i que no ho van aconseguir perquè Sony els va demandar.