• Imprimir

Oriol Broggi presenta demà un 'Rei Lear' artesanal, una versió pensada per a la Biblioteca de Catalunya i que dedica al seu avi

Envellir amb dignitat

Teresa Bruna

Joan Anguera es fica en la pell del rei Lear, el personatge amb més risc i més profund per a un actor gran
LA PERLA

Gerardo Vera deia fa un mes que El rey Lear és aquella obra de Shakespeare que tot director ha de dirigir i que a ell li havia arribat el moment. Feia referència a la versió que acaba de passar pel TNC. El moment també ha arribat per a Oriol Broggi, que estrena la seva versió demà a la Biblioteca de Catalunya, l'espai singular que, d'alguna manera, Broggi va inventar.

"Partim d'un espai determinant, però també triem l'obra per fer-la en aquest espai. És simple, no hi ha mobles. Si els actors diuen que estem en un castell, doncs estem en un castell. Per fer el salt al buit, fem un joc entre teles, catifes i la sorra. Per a la tempesta, utilitzem una manguera. El rei ja l'explica!", diu Broggi. El vestuari, "barat, simple, antic, tot ell d'un to blavós", també s'adiu a l'ambient de la Biblioteca, que s'ha disposat de manera similar a la d'Antígona, amb el públic a banda i banda. "Però no ben bé igual" puntualitza Broggi.

El rei Lear de Broggi, que presenta una gran producció amb 14 persones, agafa una dimensió coral: "El prota no és el rei, es pot veure des de molts punts de vista. L'obra conté moltes històries i, entre elles, la d'envellir amb dignitat". Broggi dedica la peça al seu avi, el doctor Moisès Broggi, que acaba de fer 100 anys.

Mercè Pons (Goneril), Paula Blanco (Cordèlia) i Màrcia Cisteró (Regan) són les tres filles a les quals el rei vol deixar el regnat. Cordèlia no es vol enfrontar amb les seves germanes i acaba a l'exili. En aquest moment comença el calvari del rei: "Al rei li passen moltes coses; tantes, que no pot reflexionar. Se'n va adonant tard, i així va aprenent", diu Joan Anguera, que interpreta Lear, i continua: "Tenia tots els números per fer una retirada elegant i ho fa fatal. L'obra posa molt l'accent en les experiències amb les filles. Se'l maltracta en tot moment.

La companyia puntualitza que és molt diferent de la versió de Mayorga. "És més artesana en tots els aspectes. Es fa en un teatret del Raval, i l'altra, al TNC, amb més recursos tècnics; ells tenen un ritme treballat i el nostre Lear és igual d'àgil, però més emotiu; el bufó allà té 60 anys i aquí 30...", explica Broggi. Han compartit, això sí, la mateixa actriu interpretant Cordèlia.

L'altra diferència està en el text. Broggi ho explica: "Hem treballat amb Joan Sellent, el traductor, un mes sencer. Això ens ha fet més fàcil el vers, que el va eliminant a poc a poc. Mayorga el va treure directament". I sobretot, aquesta és en català", senyala Anguera.