• Imprimir

La barcelonina Nubla fusiona tendències amb segell propi en un segon disc, 'Una maleta y un perro', ple d'autobiografia i fantasia

Explosió de colors

Andreu Gomila

Nubla pertany a la nova fornada de músics barcelonins amb ganes de menjar-se el món
P. VIRGILI

Superats els 30 anys les coses es veuen d'una altra manera. Torna el bon rotllo i arriba l'hora d'acceptar que has assolit l'edat adulta. Això és el que li ha passat a Luciana Carlevaro (Nubla), una cantant barcelonina que està esclatant amb el seu segon disc, Una maleta y un perro (EMI), que presentarà dijous que ve a la Sala Bikini. La positivitat d'aquest CD va molt lligada a tot aquest procés que podríem anomenar de maduració i que, sent més abstractes, podríem definir com una "explosió de colors", com li agrada a ella.

I fet i fet, les tretze cançons de l'àlbum estan plenes de fantasia i molta autobiografia, encara que la frontera entre ambdós terrenys sigui més aviat difusa. A Día a día, per exemple, s'ha permès el luxe de fer "un homenatge" a la seva joventut. Buclé o Lo que soy també parlen d'ella, però hi ha altres temes com Fiebre o Allô Allô, que beuen d'altres fonts. Aquest darrer, ens explica Nubla, neix d'un capítol de Las vírgenes suicidas, novel·la de Jeffrey Eugenides que la va fascinar.

I tot plegat està embolcallat d'un estil força particular, que ella, per fer broma, anomena "magic tender hard hip pop". "És injust definir-se: busco un so propi i els barrejo amb estils diferents". No pot amagar que li agrada molt la música brasilera i fins i tot versiona amb mà destra el tema Trem das cores, de Caetano Veloso. Una milonguita també li serveix per endinsar-se en l'Argentina dels seus pares.

Nubla pertany a la nova fornada d'artistes barcelonins (de Facto Delafé a Mishima) que sembla haver arraconat el mestissatge marca de la ciutat per apostar per una música més treballada, per escoltar a la revetlla i en un auditori. "Potser m'equivoco, però és bo que el que està sortint ara es basi més en l'aspecte musical que no en el festivaler, que la música de revetlla no s'ho mengi tot", diu. Ella, no obstant, no renuncia a oferir una posada en escena molt potent. El seu passat teatral fa que tot sigui més fàcil.