• Imprimir

Cinema

David Lean

Esteve Riambau

'Doctor Jivago' és una de les grans pel·lícules de David Lean i li va reportar cinc dels 20 Oscars que va guanyar durant la seva carrera
ARXIU

El 25 de març es complien cent anys del naixement de David Lean al bell mig d'una indiferència generalitzada. Àmplies retrospectives celebrades aquests dies al British Film Institute, Filmoteca Española i, des d'aquesta setmana, també a la Filmoteca de Catalunya recuperen l'obra d'aquest cineasta britànic de difícil encasellament. El pont sobre el riu Kwai, Lawrence d'Aràbia o Doctor Jivago són alguns dels seus films que formen part de la memòria col·lectiva de qualsevol espectador mínimament il·lustrat. Tots tres sumen gairebé una vintena d'Oscars i, tanmateix, no han tingut el pes suficient per elevar Lean a l'Olimp dels seus admirats Welles, Carné o Renoir, o per escapolir-se de la gran ombra que Hitchcock projecta damunt de tots els seus col·legues britànics.

Lean, com l'autor de Psicosi, també va fer el salt a Hollywood després d'una no menys interessant carrera britànica. Abans de capbussar-se a la èpica de gran pressupost, el director de La filla de Ryan ja havia adaptat Dickens o a Coward però, tot i jugar a casa, tampoc va trobar la seva posició en un terreny de joc dominat per l'herència del documentalisme bèl·lic, el classicisme de Carol Reed, les comèdies de l'Ealing o l'eclosió dels joves irats del Free Cinema. Lean va tocar alguns d'aquests pals però sempre des d'una independència i d'una personalitat que tampoc li va permetre gaudir de la carta d'invitació que donava accés a l'edèn dels autors consagrats per Cahiers du Cinéma.

La barrera que separa la primera etapa de la filmografia de Lean de les seves darreres superproduccions és un miratge només perceptible en termes del seu volum de producció. D'herois obsessius i messiànics, com el coronel britànic detingut pels japonesos a El pont sobre el riu Kwai o el mateix Lawrence, ja se'n troben abans, com l'aviador de La barrera del so. Les protagonistes femenines de Doctor Jivago, La filla de Ryan o Passatge a l'Índia també tenen un clar antecedent en l'aroma flaubertià que presideix els conflictes sentimentals de Celia Johnson a la colpidora Breu trobada o de la deliciosament excèntrica Katharine Hepburn a Bogeries d'estiu. David Lean va ser sempre un cineasta coherent amb ell mateix.

Cadenes trencades i Oliver Twist, dos films rodats consecutivament entre 1946 i 1948, traspuen l'admiració que el realitzador britànic sentia per Dickens, no debades el novel·lista que inspirà Griffith el naixement de la narrativa cinematogràfica. Breu trobada comença en el mateix lloc on acabarà la pel·lícula i aquesta estructura circular es transmet a la fidelitat que Lean va establir amb Alec Guinness, el seu actor fetitxe. Peter O'Toole, Omar Shariff, Julie Christie, Geraldine Chaplin, Sarah Miles o Judy Davis són altres estrelles que tenen deutes pendents amb aquest cineasta que, prèviament, també havia dirigit Charles Laughton, Rex Harrison o Ralph Richardson. Lean, en vida, va tenir-ho gairebé tot. Gairebé vint anys després de la seva mort, cal reivindicar la seva obra per evitar que caigui en l'oblit.