• Imprimir

La jove californiana Sara Bareilles trenca tots els motlles amb el seu primer disc, 'Little voice', que ja ha venut un milió de còpies

"Vull ser el que sóc"

Andreu Gomila

Bareilles ha aconseguit triomfar malgrat els estereotips
SONY-BMG

Ha venut un milió de còpies del seu àlbum de debut, Little voice (Epic), però a Sara Bareilles encara no li han pujat els fums al cap. Té 28 anys, va néixer en un poblet del nord de Califòrnia (Eureka), i tot just comença a conèixer de què va el negoci de la música. I sembla que se'n fot, com bé demostra el primer single d'aquest àlbum brillant i especial, Love song. Ella ens ho explica. "Sí, totalment, me'n ric, de la indústria. Hi ha molta ironia. Vaig escriure-la quan em vaig adonar que a la discogràfica no li agradava gaire el material que els portava. Volien una cançó d'amor, alguna cosa que fes per a mi. I vaig intentar trencar tots els clixés que hi ha al voltant de les cançons d'amor". El tema diu: "No t'escriuré una cançó d'amor / perquè me l'has demanada / perquè en necessites una". És categòrica.

Bareilles s'ha sortit amb la seva. No només s'ha mofat de la seva discogràfica, sinó que ha aconseguit que el seu missatge arribi a tothom. "Tinc sort", afirma. I això que és conscient de les dificultats que té tota dona que avui dia s'enfronta al show business i no és una Britney Spears o una Cristina Aguilera. "Pensava que ser una sex symbol era l'única manera de triomfar, però m'he adonat que no sempre és així: hi ha moltes dones que canten, i amb molts estils diferents. Jo simplement vull ser el que sóc", diu. Norah Jones i Ani DiFranco li serveixen d'exemple per explicar-se millor.

La seva singladura, però, no ha sigut fàcil. La cantant assenyala que el més difícil de tot plegat ha sigut "triar una visió, un pla que tingui sentit, perquè després no te'l puguin trencar". "És difícil aprendre a formar un equip i ser membre d'aquest equip", afegeix. I això que fa cinc anys que es mou amb la mateixa banda.

Somnis a Broadway

Bareilles, com molts altres cantants, va començar a cantar al cor de l'escola, i el que més li agrada són els musicals. "Debutar a Broadway és un dels meus somnis", confessa. Amb aquest CD i una veu amb força matisos, ho té gairebé tot per fer el salt. Sam Mendes i companyia ja en deuen estar ben assabentats.

Tot i la imatge de dona que va a la seva, aquesta californiana petita i simpàtica no vol que la vegin com una antiheroïna, a qui no agrada res, malgrat haver compost temes contra les cançons d'amor i els contes de fades. "Els contes de fades m'agradaven, però aviat vaig veure que sempre segueixen un patró i no em sentia gaire atreta pel rol que sempre hi tenen les dones", assegura.

No creus en res?, li demanen. "Crec en l'amor, en la bondat de la gent, en moltes coses", respon. Simplement, vol que la deixin fer, ser el que és. I que duri.