• Imprimir

L'adaptació cinematogràfica de la popular sèrie televisiva protagonitzada per Sarah Jessica Parker mostra la vida de les quatre amigues un cop han trobat l'amor

Poc sexe a Nova York

Eva Piquer

Els modelets espectaculars de Carrie Bradshaw, la columnista interpretada per Sarah Jessica Parker, són un dels grans atractius de la pel·lícula
TRIPICTURES SPAIN

La primera escena de llit de la versió cinematogràfica de Sexe a Nova York triga a arribar bastant més del que fa preveure el títol, i del que calcularien els seguidors fidels de la sèrie. La protagonitzen el matrimoni format per Miranda i Steve, i no és gaire tòrrida, que diguem. "Acabem d'una vegada!", fa ella amb un ull posat al despertador que sonarà al cap de no res.

La cosa és significativa: de sexe, n'hi ha poc, a la pel·lícula de Carrie Bradshaw i companyia. En part perquè les quatre amigues estan aparellades i ja passen dels quaranta, i en part perquè una superproducció de Hollywood no es pot permetre tantes seqüències pujades de to com una atrevida producció televisiva destinada a ser emesa per un canal per cable.

Hi ha poc sexe i, per desgràcia, encara hi ha menys humor. Només cal dir que la situació més pretesament graciosa té lloc quan una de les noies pateix un problema intestinal i s'acaba fent les necessitats al damunt. Els enginyosos guions televisius qui sap on paren. Sens dubte, la pel·lícula que s'estrena aquest divendres a les sales catalanes fa un mal favor a la imatge d'una sèrie que va col·leccionar premis de prestigi (set Emmy i vuit Globus d'Or) durant les sis temporades que va estar en antena a la cadena nord-americana HBO.

Sigui com sigui, Sexo en Nueva York ha batut rècords de taquilla allà on s'ha projectat, tant en una banda de l'Atlàntic com a l'altra. I tot fa preveure que aquí també atraurà fins als cinemes una gran quantitat de públic, majoritàriament femení. Encara que el resultat no estigui a l'altura de les expectatives, els fans de la sèrie voldran saber com continuen les vides de les glamuroses Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker), Charlotte York (Kristin Davis), Miranda Hobbes (Cynthia Nixon) i Samantha Jones (Kim Cattrall).

El film retroba les quatre novaiorqueses quatre anys després que els perdéssim la pista. Totes conserven encara la parella que tenien al final de la sisena temporada. "La sèrie parlava de la recerca de l'amor, i la pel·lícula explica què passa un cop l'has trobat", resumeix Michael Patrick King, director, guionista i productor de la cinta. King, que ha debutat com a realitzador cinematogràfic, ja va participar a la sèrie creada per Darren Star dirigint-ne deu episodis, escrivint-ne 23 i fent de productor executiu de 76 capítols, d'un total de 94.

La pel·lícula dura gairebé tant com cinc capítols televisius junts. "Una subtrama explora els límits del perdó. Un toc irònic per a una comèdia romàntica que comet l'imperdonable pecat d'allargar-se durant dues hores i mitja", va observar el crític del setmanari Variety, Brian Lowry.

Un dels mèrits del film és que dóna visibilitat a les dones de més de quaranta anys, una edat en què les actrius ho acostumen a tenir negre per aconseguir papers protagonistes. Parker, York, Nixon i Cattrall demostren que hi ha vida i alegria més enllà dels trenta-i-tants.

El llargmetratge gira al voltant de l'accidentat casori de Carrie Bradshaw (probablement la columnista amb més temps lliure del món) i gairebé obvia les trajectòries professionals de les quatre amigues. En canvi, sí que hi mantenen la seva importància la moda (sobretot, les caríssimes sabates de Manolo Blahnik), així com els carrers de Manhattan.

Les comparacions amb la sèrie són inevitables. I, en aquest joc de les diferències, la pel·lícula té totes les de perdre. En el salt de la tele al cinema, han quedat pel camí la transgressió, les converses picants, les rèpliques àcides i les situacions divertides.

Gens d'originalitat

Veure quatre dones professionalment realitzades que parlen sense complexos de sexe (i que sovint tracten els homes com a objectes sexuals) tenia un punt trencador, per més que l'objectiu final de totes elles fos acabar trobant l'amor de la seva vida. Per contra, l'originalitat del film tendeix a zero: de comèdies romàntiques que se centren a l'entorn d'una boda, se'n roden una cada dia. Moltes de les quals són més rodones (i força més curtes!) que l'esperadíssima versió cinematogràfica de Sexe a Nova York.