• Imprimir
• Enviar

El xilè Jorge Edwards, de 77 anys, presenta 'La casa de Dostoievsky', obra amb què va guanyar el premi Iberoamericano de narrativa

Nerón Neruda

El seus 77 anys i l'experiència li donen una aura que Jorge Edwards contraresta amb sentit de l'humor i una autoironia de murri. Dins una sala del luxós Hotel Casa Fuster, Edwards ens diu que aquesta nova visita és com un retorn: "He viscut tant a Barcelona, que m'hi trobo com a casa". Presenta La casa de Dostoievsky (Planeta), premi Iberoamericano de narrativa, al costat del finalista, el colombià Fernando Quiroz, que amb Justos por pecadores relata la seva estada a l'Opus Dei: "El veritable infern no és aquell amb què t'amenacen sinó el que pateixes dins d'aquesta secta".

Edwards inicia la seva exposició recordant que ell va començar com a poeta: "De petit em vaig aficionar a manuals de figures retòriques i mètriques, i a llibres amb poemes de sant Joan de la Creu i Quevedo. El més modern era Rubén Darío!". Els seus primers versos, amb ritmes lorquians i nerudians, li van servir per acostar-se a les grans figures de la poesia xilena, com Neruda, Huidobro i Nicanor Parra, fins a l'extrem que el protagonista de la novel·la és una aproximació al poeta xilè Enrique Lihn. Un record del Santiago de Xile literari, amb el grup surrealista Mandrágora i l'animadversió que tenien molts joves poetes cap a Neruda, a qui ridiculitzaven anomenant-lo Nerón Neruda.

La casa de Dostoievsky és un recorregut pels temps intensos de la militància política, pel París existencialista i estructuralista, i per l'arribada a l'Havana, on va conèixer Lezama Lima i va patir les conseqüències del cas Heberto Padilla, que va donar peu a la primera denúncia, des de l'esquerra, del règim de Fidel Castro, en la cèlebre novel·la d'Edwards Persona non grata, del 1973.

No obstant, Edwards coincideix amb Quiroz en el fet que la seva novel·la és una història d'amor, amb una "musa encantadora", Teresa, que passa de musa a mare, com succeeix amb tantes estimades i amants de poetes.

"Sense corregir"

Edwards, un dels mestres del boom sud-americà, diplomàtic, que va haver de patir la intolerància de l'esquerra per les seves posicions anticastristes i, posteriorment, l'exili pel cop d'Estat de Pinochet, ha escrit una novel·la "pràcticament sense corregir": "La vaig redactar durant un any, amb un ritme fluid". Novel·la generacional, el títol, La casa de Dostoievsky, evoca la manera com es referien els amics a la casa on tenia llogada una habitació el poeta Enrique Lihn, "un rodamón, provinent d'una família empobrida, que, com tants poetes, vivia de les beques i de les dones". Una anècdota sobre Lihn li va servir per iniciar el mecanisme de la memòria: "Tenia l'habitació tan plena, que un dia va haver de sortir per la finestra. Immediatament va tirar la clau a dins i no hi va tornar a entrar mai més".

Quan li pregunten per Cuba, Jorge Edwards valora positivament les reformes de Raúl Castro: "Poden fer entrar els cubans al món contemporani, comunicar-se amb els telèfons mòbils amb els seus familiars de fora. Raúl és intel·ligent, vol treure l'economia cubana del pou, i les seves mesures són dinàmiques... Estan passant coses. Vist des de fora, la posició de Raúl és gairebé la d'un dissident". ¿Deixarà de ser Edwards persona non grata?