• Imprimir

El sorgiment de nous grups amb prou qualitat i la progressiva consolidació d'algunes propostes rellancen el rock que es fa arreu dels Països Catalans

No només 'indie'

Andreu Gomila

Lupe Villar acaba d'aplegar el que més li agrada del rock i el 'heavy' al CD 'KCOR D ROCK'
MARIA ÀNGELS TORRES

Lupe Villar, exguitarra de Sangtraït, és categòrica a l'hora de donar la seva opinió sobre el naixement d'una nova generació de bandes que aposten pel rock, des de tendències més juvenils fins a la música d'arrel política: "Hi ha molts grups, i bons. Però que aconsegueixin arribar al gran públic, n'hi ha pocs". Ella acaba de treure el seu primer CD en solitari, KCOR D ROCK (Picap), un interessant recull de versions de metall i rock dur, des de Deep Purple a Linkin Park. I no ha tingut ni la meitat de problemes que els joves d'ara perquè el seu segell publiqui l'àlbum. "El problema és que som al maleït món de les minories -som heavies i cantem en català- i no som ni políticament correctes ni donem beneficis", afegeix, conscient del món d'abans i el d'ara, Lupe Villar.

El cert és que aquests últims anys alguna cosa s'ha mogut als Països Catalans més enllà del sorgiment d'una molt potent escena indie a Barcelona, que té els seus tentacles a la Bisbal d'Empordà i a la Mallorca d'Antònia Font. A la Catalunya interior, al País Valencià i a les Illes Balears han nascut o s'han consolidat musicalment propostes com les dels manresans Dept i els de Vila-Seca Naltrus. Tots, però, sota l'estela d'Obrint Pas i Lax'n'Busto, que semblen massa vegades, per molt diferents que siguin, els únics grups de rock del país. Fins i tot moltes de les noves bandes tenen problemes per fer bolos i lluny queden els temps en què Sangtraït, recorda Lupe Villar, feia més de cent concerts cada estiu.

Dept, prop de la dècada

Una de les propostes més interessants és la de Dept. Ja tenen quatre discos al darrere -l'últim és l'excel·lent Equilibri (Música Global)- i al final de l'any esperen enregistrar el cinquè, que els servirà per celebrar la primera dècada. David Rosell, el frontman del grup, admet que tenen problemes per fer arribar la seva música. "No es presta prou atenció al que es fa a casa", assegura. I reivindica els sons de fora de Barcelona tant com agafa distància del moviment del rock català. "El que fem no s'hi assembla gens, però es continua pensant que sí", es queixa.

Jesús Ginard, en canvi, no amaga tocar sota la influència de bandes com Sopa de Cabra i Gossos. És membre d'una banda, Pitjorstàstu, que des d'Artà (Mallorca) ha editat fa poques setmanes el seu primer CD, Liorna (Picap), que beu directament del rock juvenil anglosaxó, de bandes com Offspring, NOFX, Bad Religion i Green Day. Ginard també es queixa de tenir pocs bolos. "Anem pels pubs de Mallorca i al nostre poble mai no ens han volgut per a la festa major", comenta.

Albert Mariné, de Naltrus, no creu que estiguin bandejats, però sí que té assumit que "ara està de moda l'indie i les sales i els festivals tiren d'aquest corrent perquè és el que mou més gent". Ells acaben de llançar Quan em mires (Picap), un disc que es mou, diuen, entre NOFX i Metallica. Tot i ser un trio, cosa que els acostaria més al punk, no renuncien al rock i a un tipus de música que "agrada més als joves".

Cadascuna d'aquestes propostes té un perfil molt marcat, gairebé inconfusible. Rosell, el gat més vell, afirma que "ningú no vol sonar com els altres". I això, esclar, produeix bona música. Els gironins Frenètic o els vilafranquins Eina són noves propostes. Els darrers, de fet, són la reconversió del mític grup Inadaptats i acaben de publicar el seu primer CD, L'art de la guerra (K-Indústria).

També hi ha coses més suaus i fins i tot provinents de Barcelona, com la banda Rodamons, que ha editat el CD Mama (Picap) després de l'èxit de Temps millors (2005). Potser és això el que esperen les noves bandes de rock del país, perquè d'espais i habitants, Catalunya en té prou perquè no sols triomfi un sol corrent musical.