• Imprimir

El director José Maria Nunes estrena avui 'A la soledat', reflexió sobre l'art allunyada del cinema "d'argument"

"L'art neix sempre de la soledat"

Bernat Salvà

José Maria Nunes ahir al migdia als cinemes Casablanca Gràcia, on avui s'estrena la seva darrera pel·lícula
PERE VIRGILI

"Prefereixo estar sol que ben acompanyat", assegura el cineasta d'origen portuguès José Maria Nunes, establert a Barcelona des de fa 60 anys. Potser en previsió de represàlies, precisa que "això no vol dir que no m'agradi estar amb la meva companya de tota la vida", però la seva nova pel·lícula, A la soledat, que s'estrena avui a Barcelona, es pot considerar un elogi a la solitud. Allunyant-se, com és habitual, de les convencions del cinema narratiu, de les pel·lícules d'argument, Nunes va construint un discurs ple de reflexions i d'imatges que posen en relació el concepte de soledat amb diferents disciplines artístiques: teatre, escultura, música...

"És inevitable -afirmava ahir-. Qualsevol creació artística forma part sempre de la soledat, perquè la creació en si mateixa consisteix a fer una cosa a partir del no-res". Una idea que també es pot aplicar al cinema: "És una feina d'equip, però parteix de la idea d'una sola persona". No sap precisar, però, quan va sorgir la idea concreta d'aquesta pel·lícula, la primera que dirigeix en cinc anys. "Mai cap idea meva sorgeix en un moment determinant, va creant-se a poc a poc. Per això hi ha aquesta descoordinació argumental. Jo no pretenc explicar una història".

Sol i soledat

Per al cineasta, vivim a l'univers, però ho percebem tot des de la nostra solitud. I, en una idea recurrent a la pel·lícula -fins i tot al cartell-, el Sol és la manifestació suprema de la solitud: "Per mi representa la soledat. Tota la resta és reproduïble des de la nostra perspectiva, però el Sol és únic, està sol en el nostre cel i hi ha estat durant milions i milions d'anys.

Una altra idea recurrent a la pel·lícula és el que Nunes anomena soledat absoluta, un estadi mental que ens fa arribar a la saviesa i la comprensió del món que ens envolta. "Quan el pensament anul·la el soroll, arribes a l'absoluta soledat". Una experiència que ell viu amb certa freqüència.

A la soledat, rodat en versió original catalana i castellana, s'estrena només als cinemes Casablanca Gràcia de Barcelona, i arribarà el 13 de juny a Girona. Posteriorment, està previst estrenar-la a Lleida, Roses, Palamós, Mallorca, València, Madrid... Una distribució limitada que no preocupa gaire el director, abonat de bon grat a la marginalitat, pel que sembla: "No m'interessa l'èxit, no voldria fer cap aportació a la idiotització del públic que provoquen la major part de les pel·lícules que s'estrenen".