• Imprimir

Després de portar 'Troilus and Cressida' al Festival Grec, Cheeck by Jowl obrirà temporada al TNC amb 'Andròmaca'

L'amor i la guerra, per Donelan

Marta Porter

'Troilus and Cressida', de Declan Donelan, s'acaba d'estrenar al Barbican i al juliol vindrà al Grec
Keith Pattison

Tres hores de cruesa interpretativa en un escenari despullat que parteix el pati de butaques en dues meitats, dos bàndols d'una guerra que Shakespeare va decidir que fos la de Troia, però que a hores d'ara podria ser qualsevol: un país envaint-ne un altre enarborant qualsevol excusa com a bandera. Tres hores en què setze actors de la prestigiosa companyia anglesa Cheeck by Jowl s'enfronten a un text pur i dur, cru, ple de subtileses i ironies, transgressor i subversiu tant fa 400 anys com ara. Això és el Troilus and Cressida que signa el dramaturg Declan Donelan i que després de veure's al Barbican de Londres vindrà a Barcelona pel Festival Grec, concretament al Teatre Lliure (sobretitulat en català).

La posada en escena de Donelan despulla el text frase a frase i posa l'accent en la duresa del relat. Espai negre, actors amb uniforme militar -els troians de beix i blanc, els grecs de negre rigorós amb un parell de referents britànics-, l'aristocràtica Helena de nit, Cressida amb texans i un Tersites convertit en bufó transvestit que, micro en mà, canta les veritats a tothom.

I malgrat que és evident que a Troilus and Cressida Shakespeare critica la guerra, Donelan assegura que "aquest no és el tema de l'obra", sinó que és l'amor. "És una obra molt intel·ligent i cínica que du una màscara sota la qual hi ha un profund sentiment d'amor i absència, i nosaltres explorem la sensació de pèrdua".

Obra subversiva

Guerra, honor, amistat, separació, amor, traïció... Molts temes es donen la mà en la que Donelan qualifica com una obra molt difícil, sofisticada i, sobretot, subversiva. "El tema dominant per mi és la transgressió", i la compara amb Hamlet, on Shakespeare "és pervers perquè escriu la seva obra més important sobre algú que no fa res. Podria ser l'obra més avorrida del món, i és fascinant perquè res és el que tots fem millor. Amb Troilus passa el mateix -continua Donelan-, en la primera meitat no passa res i després passa tot, és la gratificació postergada. Espero que la gent no se'n vagi del teatre a la mitja part".

Al Barbican alguns van marxar, pocs, i la segona part va compensar el quedar-se, ja que subratlla l'estultícia humana a ritme de vals. Els aplaudiments finals van ser tan crus i desconcertants com la mateixa posada en escena. Potser tenen les seves raons quan l'obra acaba amb una frase tan contundent com: "I us deixaré en herència les meves malalties". Les venèries, esclar.

'Andròmaca' al TNC

Per arrodonir la immersió de Donelan en la guerra de Troia, el director obrirà la temporada del TNC amb Andromaque, "una seqüela de Racine de l'obra de Shakespeare en què els protagonistes són els fills; un text molt modern perquè parla del problema de tenir pares que són estrelles".