• Imprimir

Entrevista: Peter Greenaway El cineasta gal·lès investiga les raons de l'ocàs de Rembrandt a 'La ronda de noche' a partir dels misteris del quadre de títol homònim

"Rembrandt, Caravaggio i Rubens van inventar el cine"

Ramon Palomeras

Peter Greenaway caminant pel set durant el rodatge de 'La ronda de noche'
MANGA FILMS

Després de la incompresa trilogia Les maletes de Tulse Luper, el director gal·lès Peter Greenaway, de 66 anys, torna a la càrrega amb La ronda de noche, on, amb una escenificació molt operística i teatral i una fotografia propera a la pintura, ofereix una insòlita visió de la vida professional i romàntica de Rembrandt a partir dels cinquanta misteris, segons ell, que amaga el quadre del pintor holandès amb títol homònim.

Per què ha triat Rembrandt?

És un dels mestres en la manipulació de la llum. I el cinema és això. El cinema no el van inventar els germans Lumière, sinó Rubens, Velázquez, Caravaggio i Rembrandt, que serien els equivalents de Mille, Fellini, Pasolini i Hollywood. El màxim error del cinema és que sempre s'ha basat en el text i no en les imatges, fet que deixa en clar desavantatge un art de tan sols 113 anys davant dels més de 8.000 de la pintura europea.

Però alguna cosa més deu haver vist en el pintor holandès.

Perquè és una màquina de somnis, com el cinema. A més, Rembrandt era postmodern, gràcies al seu irònic distanciament; freudià, ja que va ser el primer a plasmar emocions interiors; antimisogin, antixenòfob i un gran comunicador. Així mateix, a diferència dels contemporanis, no li importava l'extracció social del personatge. Tenia un control del llenguatge que ningú no posseïa. No és Jackson Pollock: s'entenia què dibuixava.

Sembla que l'adora.

Bé, el meu favorit és Vermeer. Però Rembrandt és molt interessant. Als 23 anys ja era ric i famós , una barreja de Bill Gates i Mick Jagger. Però 15 anys després ho havia perdut tot. En els misteris que hi ha a La ronda de nit s'hi troben les respostes a la seva davallada. A més, no va pintar les dones com els italians, belles i heroiques, sinó amb els pits i els culs caiguts. Eren reals, i això és molt refrescant.

Per cert, el Greco, Caravaggio, Velázquez i Rembrandt patien disfuncions a la retina...

Sí, però aquí rau la seva genialitat. El primer va respondre amb les formes allargades; el segon, amb un vermell inigualable; el tercer, amb un enfocament únic, i el quart, amb l'art de manipular la llum. De moment, no puc dir el mateix dels cineastes actuals. Per cert, quina disfunció a la retina deu tenir Almodóvar?

Les maletes de Tulse Luper no es va acabar d'entendre. On va fallar?

Era un projecte massa avançat al seu temps.

Se sent incomprès?

No, porto 23 anys entretenint el públic. I ara ho faré amb una cinta porno rodada al Brasil. De totes maneres, el cinema és mort. Va morir el 31 de setembre del 1983 amb la creació del comandament a distància.

Però vostè continua fent cinema.

He fet la pel·lícula per veure si l'espectador continua responent a allò que vull comunicar. Però el cine actual es fa amb un ull tapat i una mà lligada a l'esquena. Es mou desesperadament entre els avenços tecnològics. Vivim l'era de la pantalla del mòbil, no de la gran pantalla. La veritat és que s'ha menyspreat el llenguatge cinematogràfic i se l'ha substituït per un de més banal i estúpid. El cine s'ha convertit en contes per dormir per a adults. Hem d'acceptar que els paràmetres culturals s'han mogut cap al concepte multimèdia i la interacció.

¿És per això que s'està fent un forat com a videojòquei?

Sí. Ho vaig fer amb La ronda de nit i ara ho faré amb Las Meninas i el Guernica. El cine és un fil conductor del meu programa multimèdia.