• Imprimir

ElComentari

L'increïble Xavier Sabater a l'Heliogàbal

David Castillo

La Setmana de Poesia s'ha acabat, però les activitats poètiques no cessen. Alguns bars, com l'Horiginal, l'Antic Teatre, l'Elèctric i l'Heliogàbal tenen una interessant programació en què pots descobrir o retrobar talents. Aquest va ser el cas amb Xavier Sabater, un dels herois de l'escena barcelonina, supervivent de mil batalles i amb una obra poètica al darrere, que sempre m'ha fascinat.

Poeta beatnik a la seva joventut, Sabater va afrontar els camins de l'experimentació a través de la poesia fonètica i les performances, sense abandonar mai el to de denúncia, de resposta, jugant en els límits entre l'avantguarda i la poesia social. Sabater no juga a ser un rimaire sinó que incorpora un discurs, allò que abans definien com a missatge. I la veritat és que convenç, perquè és un tro i perquè el pots llegir o escoltar tenint dues experiències satisfactòries. Dissabte passat, a l'Heliogàbal, Sabater va mostrar alguns dels seus videopoemes, va recitar peces del seu repertori habitual i va estrenar un grapat de poemes nous, que en algun moment em van recordar l'impetuós poeta dels seus primers versos i de peces tan característiques i amb força mala llet com Poema d'anar a la merda, que no va llegir.

La vetllada polipoètica de Sabater va tenir un colofó extraordinari amb l'aparició del poeta basc Jon Andoni Goikoetxea, creador de la poesia reversista, un veterà que ha tornat a la poesia després de la jubilació. Goiko, que es defineix com a "idealista angoixat", és un monstre de l'escena exposant les seves divertides sàtires, des de l'humor i la complicitat. Un dissabte apoteòsic sense sortir de Gràcia.