• Imprimir

El director francès s'afegeix amb 'Entre les murs' a la llista de favorits a la Palma d'Or, encapçalada per Clint Eastwood, mentre que Wim Wenders decep

Sorpresa final de Cantet

Bernat Salvà

El director Wim Wenders i l'actor Dennis Hooper
REUTERS

Laurent Cantet té una facilitat sorprenent per captar la veritat i l'emoció a través d'un estil sobri i realista, sovint amb actors no professionals, amb els qual ha abordat diferents aspectes del món del treball (Recursos humans, El empleo del tiempo) i les relacions d'una dona madura amb un noi (Cap al sud). Amb Entre les murs, que es va presentar ahir al Festival de Cannes, ha centrat la seva mirada en el món de l'ensenyament i ha alterat les travesses del palmarès, que es farà públic aquesta tarda: té tots els números per endur-se algun premi i fins i tot podria guanyar la Palma d'Or.

La força de la pel·lícula, la profunditat amb què retrata el complex món de l'ensenyament i el gran treball dels protagonistes, cap dels quals és actor professional, van captivar l'audiència de Cannes i van elevar el nivell de la secció oficial competitiva en la seva darrera jornada, tot i el daltabaix de Wim Wenders amb Palermo shooting, una ridícula reflexió metafísica sobre la mort que va provocar rialles en els instants suposadament més dramàtics.

Laurent Cantet preparava una pel·lícula sobre l'educació. François Bégaudeau, un experimentat professor d'institut, va publicar el llibre que inspira i dóna títol al film, Entre les murs. El director va proposar a Bégaudeau fer-ne l'adaptació i li va donar el paper principal: el tutor i professor de francès d'una classe de secundària, amb 25 nois i noies de diferents races que tenen entre 14 i 15 anys. La seva selecció es va fer entre 50 alumnes reals d'un institut dels suburbis de París, en una zona on es barregen les classes baixes (sobretot fills d'immigrants de l'Àfrica subsahariana, el Magrib i la Xina) amb classes benestants. Res a veure amb els clàssics càstings multitudinaris.

Bégaudeau va explicar ahir que "tot el que passa a la pel·lícula s'assembla molt al que jo he viscut com a professor; no em va costar gaire posar-me en el paper d'actor, perquè, de fet, els professors actuem cada matí quan arribem a l'escola, ens posem en el paper de mestre; el fet que hi hagi una càmera no canvia gran cosa". La pel·lícula, destaca Bégaudeau, "no vol mostrar en cap cas el professor perfecte, com el Robin Williams d'El club dels poetes morts", sinó justament el contrari, "els moments de feblesa d'un professor, i les contradiccions amb què es troba en la seva feina".

Wenders i l'infern

Ahir també es va veure el darrer film de Wim Wenders. La història d'un famós fotògraf en crisi (l'actor Campino) que viatja a Palerm i és perseguit per una misteriós home encaputxat que li dispara fletxes (la Mort, interpretada per Dennis Hopper) deriva progressivament no cap a l'infern, sinó cap al ridícul. Periodistes i crítics van esclatar a riure per l'absurditat de diàlegs i situacions. Wenders ens descobreix un Palerm decadent i fascinant (el millor de la pel·lícula), però ho amaneix amb reflexions metafísiques que, posades en el film d'un director que no es digués Wim Wenders, mai haurien arribat a Cannes.

Així doncs, la pel·lícula de Cantet s'afegeix a la llista de principals aspirants, encapçalada per The exchange, de Clint Eastwood. Els rànquings de crítics destaquen, a més, la també francesa Un conte de Noël, d'Arnaud Desplechin; el film turc de Nuri Bilge Ceylan Üç Maymum i la innovadora cinta animada israeliana Waltz with Bashir. Tot són especulacions, la decisió final depèn d'un jurat presidit per un personatge amb tanta personalitat com Sean Penn. Ahir, en una entrevista exclusiva a Le Monde, l'actor afirmava justament que ha demanat als membres del jurat que no mirin la premsa i que "hem de fer just el contrari que l'Acadèmia dels EUA amb els Oscars", afirmació que pot fer dubtar sobre les possibilitats d'Eastwood. El seu estil clàssic no desentonaria en la festa dels Oscars.