• Imprimir

El Centro Dramático Nacional reafirma la seva col·laboració amb el TNC amb el millor Shakespeare

Alfredo Alcón és el rei Lear

Teresa Bruna

Alfredo Alcón és com un imant que atreu altres actors: tots volen treballar amb ell
X. BERTRAL

El veterà actor Alfredo Alcón, referent del teatre argentí amb una multitud de premis i també conegut al cinema, és el protagonista d'El rey Lear, una versió actualitzada de Juan Mayorga, per qui aquest text "és el millor que s'ha escrit i s'escriurà mai". Acompanya Alcón un dilatat repartiment, en el qual hi ha diversos catalans, com Carme Elias, Marc Garcia, Alberto Huici, Juli Mira, Víctor Pi i Albert Triola. Els dirigeix el director del Centro Dramático Nacional i també director de cinema Gerardo Vera. L'obra s'estrena avui a Catalunya, a la Sala Gran del TNC, on es quedarà fins al 8 de juny.

Els que seien a la taula de presentació van coincidir en l'impacte que els va produir el públic de Barcelona que va assistir a un assaig general: "Encara estem disfrutant el pont que es va crear entre els espectadors i l'escenari. Semblava que haguessin assajat amb nosaltres: reien quan havien de riure, feien grans silencis, es notaven les emocions, la respiració al moment que tocava... Hauria pogut baixar i tot, perquè hi havia el mateix clima", va dir Alcón.

Juan Mayorga (Premio Nacional de teatre 2007 per la seva implicació en el procés generador dels espectacles), va manifestar reiteradament el seu enamorament per l'obra: "És l'arca de Noè de l'experiència humana, tot el bo i el dolent que som capaços de ser, ho assumeix el rei Lear. Treballar amb aquest text és un exercici d'humilitat, perquè s'ha d'acceptar que mai es podrà millorar. Jo he intentat custodiar la riquesa de l'original, fer que s'entengui sense que es perdi res. He renunciat al vers, no a la poesia".

Un text universal

L'argument és ben conegut de tothom, perquè no hi ha temporada que no s'estreni: "Senzillament, un director ha de decidir quan és el moment oportú de la seva vida per dirigir-lo", apunta Gerardo Vera. Un rei Lear ancià vol repartir el regne entre les seves tres filles, però deixa fora Cordèlia, que es nega a entrar en un joc de competències amb les seves germanes. El pare s'ho pren malament i la desterra. A partir d'aquest moment, comencen les desgràcies per a Lear i per al seu poble. "És un ancià que travessa una tempesta física i psicològica i en surt embogit, però estranyament lúcid. Convidem l'espectador a travessar amb ell la tempesta, perquè és una tempesta carregada d'idees i experiències".

Per Alcón, Catalunya no és una desconeguda. Ha estat dirigit diverses vegades per Lluís Pasqual, però sobretot Catalunya és el bressol del que va ser el seu mestre: "Vull recordar Antonio Cunill Cabanellas, deixeble d'Adrià Gual, el meu mestre a l'Escola Nacional d'Art Dramàtic de Buenos Aires. La primera vegada que vaig treballar aquí va ser al Liceu, i la segona, al Lliure. Avui estaria orgullós de mi".