• Imprimir
• Enviar

Teatre

Georges Feydeau

Jordi Coca

Núria Espert i Jordi Bosch actuen sota la direcció de Georges Lavaudant
ROS RIBAS

Georges Lavaudant ha dirigit l'obra de George Feydeau Hay que purgar a Totó, traduïda i adaptada per Luis Blat. És una producció del Teatro Español de Madrid i dels tres actors principals dos són catalans: es tracta de Núria Espert i Jordi Bosch, als quals caldria afegir l'excel·lent Gonzalo de Castro, que està literalment magnífic en el paper del cornut senyor Chitín. Lavaudant sap bé a quina mena de peça s'acara, ja que en el programa de mà no s'està d'admetre que el teatre de Feydeau "sólo se apoya en el vacío". En el buit i en l'artifici del llenguatge, afegeix més endavant. Què ens duu a fer de nou aquesta mena d'obres, doncs? Diria que, segons Lavaudant, la resposta és doble: d'una banda perquè encara ens fan riure, i de l'altra perquè han esdevingut un referent de l'ofici escènic i un paradigma de pirotècnia que, si més no en algunes obres curtes de Feydeau, podem arribar a veure com un cert precedent del teatre de l'absurd de Ionesco, que també retrata la buidor burgesa i que igualment se sustenta, però anant molt més lluny, en l'ús del llenguatge per a no res.

En realitat el muntatge de Lavaudant força la presentació d'Hay que purgar a Totó fins al punt d'acostar-lo a l'absurd per la via irònica, alhora que l'allunya de la quotidianitat divertida que dominava en els orígens. Les perspectives evidentment exagerades de l'escenografia i el mobiliari, els objectes corporis, alguns dels quals aquí són pintats a la paret, els mobles d'una combinació impossible, la tria exagerada i ridícula de la indumentària de Núria Espert, la decisió de convertir el nen en una mena de monstre, ja que l'actor adult no dissimula gens l'edat que té... Aquest plantejament precís i calculat deu ser més eficaç a França que no pas aquí. A França, efectivament, la memòria de Feydeau encara és viva i, per tant, l'espectador pot gaudir de la distància irònica que el director proposa. Entre nosaltres, sense aquest referent extern, tot descansa en els actors.

I cal dir de seguida que Jordi Bosch està en el punt just. Se'ns mostra elegant, vanitós, profundament inculte, fatigat dels problemes domèstics que li planteja la dona amb la mania de purgar el nen quan ell té un gran negoci d'orinals entre mans... S'atabala quan veu que el negoci se li escapa de les mans, és mentider, en certs moments mostra el pànic només amb la mirada mentre l'esposa parla amb aquell cornut a les mans del qual hi ha la decisió que l'exèrcit compri o no una gran remesa d'aquesta mena d'orinals. Jordi Bosch fa en aquest Feydeau una de les actuacions còmiques més fines que li hem vist, i això que n'ha fet d'exemplars. En algunes escenes el duo Bosch i Gonzalo de Castro excel·leix veritablement en una dialogació deliciosa.

Per la seva banda, Núria Espert dubta una mica i té un registre menys precís. Segurament també passa que no estem acostumats a veure-la en aquesta comicitat que, tal com ja s'ha dit, el director apropa a l'absurd. Tanmateix resol bé la dificultat d'anar durant tota l'obra vestida d'una manera ridícula i d'allargassar un diàleg que no diu res de res i que, tanmateix, encara fa riure...