• Imprimir

Steven Soderbergh explora l'home que s'amaga darrere la llegenda del mític revolucionari en un fresc de quatre hores i mitja protagonitzat per Del Toro

Benicio és el nou Che

Bernat Salvà

Benicio del Toro escolta amb molta atenció el director Steven Soderbergh durant la roda de premsa a Cannes
ANNE-CHRISTINE POUJOULAT

"El Che és la figura més fascinant del segle XX". Així justificava ahir Steven Soderbergh la seva implicació en un projecte que, seguint la lògica de l'afirmació (gran personatge, gran pel·lícula), s'ha acabat convertint en un llargmetratge de quatre hores i mitja que no se sap encara com s'estrenarà a les sales comercials: íntegrament o dividit en dues parts. La segona opció ja està prevista en el muntatge que es va projectar a la secció oficial competitiva de Cannes, amb mitja part i entrepà per a tothom inclòs. Fins i tot ja tenen títol: El argentino (des de l'arribada a Cuba fins al triomf de la Revolució) i Guerrilla (l'etapa a Bolívia, on va morir).

"No m'interessa Cuba en sí, ni la Revolució, sinó el Che", va afirmar Soderbergh en una poblada roda de premsa. La pel·lícula s'ha rodat en castellà perquè "no seria versemblant en anglès, seria una mostra d'imperialisme cultural imposar aquesta llengua en una pel·lícula així". A més del porto-riqueny Benicio del Toro, un dels impulsors del projecte, hi havia representació de Cuba (Jorge Perugorría), Mèxic (Demián Bichir, Rodrigo Santoro), Xile (Santiago Cabrera), Colòmbia (Catalina Sandino Moreno)... La pel·lícula compta a més amb intervencions dels catalans Eduard Fernández, Jordi Mollà i Òscar Jaenada, entre d'altres, i dels espanyols Carlos Bardem, Unax Ugalde... Aquesta important presència s'explica perquè està coproduïda per Telecinco i Morena Films, i s'ha rodat en bona part a Madrid i Andalusia.

Territori intermedi

Steven Soderbergh es va enfilar a un tren en marxa. El projecte té més de set anys de vida i, per molt que el director expressi la seva admiració per Ernesto Che Guevara, no es pot comparar amb la seva filmografia més personal (Sexe, mentides i cintes de vídeo, Traffic...). Però tampoc s'assembla a la comercial trilogia d'Ocean's eleven. Se situa en algun territori intermedi: és una coproducció internacional amb diversos països implicats, pressupost mitjà-baix, rodatge i postproducció acceleradíssims -"No havia rodat mai tan ràpid", reconeix Soderbergh- i uns resultats artístics millorables.

Si el contingut gira al voltant d'un revolucionari que va fer història, l'embolcall és més aviat conservador: és una història narrada amb ofici, però amb dèficits de guió i detalls poc cuidats. Sembla més a prop d'una realització televisiva que del cinema creatiu que domina a Cannes. Els accents dels personatges estan poc treballats per a una pel·lícula ambientada a Cuba i Bolívia on gairebé no hi ha actors d'aquests països, i en què l'argentí que li dóna títol està interpretat per un actor de Puerto Rico que quasi no parla castellà "des dels 15 anys", segons va confessar. Tampoc quadren els escenaris naturals: la zona de trànsit des dels Andes a la selva amazònica, l'anomenada ceja de selva, on va morir el Che assetjat per gairebé tot l'exèrcit bolivià, té una geografia i una vegetació que no tenen res a veure amb el bosc mediterrani i les oliveres del parc natural andalús on s'ha rodat la segona part.

Soderbergh té el mèrit d'explicar parts de la història poc conegudes i de filmar amb correcció una bona part de fets rellevants de la història del Che. "La idea original era explicar la experiència a Bolívia, molt desconeguda, però ens vam adonar que no s'entenia sense explicar abans els seus anys a Cuba", diu Soderbergh, que, veient la situació política actual de Bolívia, creu que "el Che va arribar-hi amb 40 anys d'anticipació". El film apunta la manca de suport del Partit Comunista i el poble bolivians com a principal causa de la seva mort.

Benicio del Toro va explicar que es va aprimar 25 quilos per fer de Che, i que va parlar cinc minuts amb Fidel Castro, que es va mostrar "encantat que investiguéssim el tema".