• Imprimir

El Festival de Cannes acull el nou film dels germans Dardenne, dos cops guanyadors del certamen, i atorga el guardó honorífic a Manoel de Oliveira

Palmes amb centenari

Bernat Salvà

L'actriu Arta Dobroshi, d'origen albanokosovar, mimada pels germans Dardenne
FRANÇOIS GUILLOT

L'excepcional trajectòria dels germans Jean-Pierre et Luc Dardenne al Festival de Cannes inclou dues Palmes d'Or per Rosetta (1999) i El nen (2005), i un premi per El fill, el 2002. Ahir van escriure una nova pàgina de la seva història al certamen amb Le silence de Lorna (El silenci de Lorna), presentada a competició.

La dona que dóna títol al film és una immigrant albanesa que s'ha casat amb un ionqui per obtenir la nacionalitat belga. Somia a muntar un restaurant amb el seu nòvio i, amb aquest objectiu, intenta divorciar-se per la via ràpida i s'avé a casar-se amb un mafiós rus per diners. Però Lorna agafa afecte pel ionqui i queda embarassada d'ell.

Basada en una història real, es tracta, segons Jean-Pierre Dardenne, "del retrat d'un personatge, Lorna, més que de la seva història". Han rodat amb una càmera molt més estàtica del que acostumen perquè volien "enregistrar Lorna, més que escriure amb la càmera, per captar el seu terrible silenci", apunta Luc Dardenne.

Tot i que rebutgen l'etiqueta de "cinema social", no es van estar d'opinar sobre les polítiques d'immigració. "Hi ha nens escolaritzats a Bèlgica que són obligats a abandonar el país perquè els seus pares no tenen papers. Ens sembla inhumà i indigne", opina Luc Dardenne. El silenci de Lorna no arriba al nivell d'intensitat dramàtica dels seus treballs precedents; ho tenen difícil per guanyar la tercera Palma. És més probable que es premiï l'excel·lent treball de la protagonista, Arta Dobroshi, d'origen albanokosovar.

Un jove de 100 anys

Qui té un premi assegurat és Manoel de Oliveira, que fa 100 anys l'11 de desembre; Cannes ha volgut retre homenatge a un home que es defineix com "potser el més jove de tots els cineastes". Clint Eastwood, Sean Penn, Michel Piccoli i el president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durão Barroso, van ser alguns dels assistents, ahir a la tarda, a un acte en què el director va rebre el premi honorífic del festival. "Estic molt emocionat per la Palma d'Or que finalment he rebut", va bromejar Oliveira, que va matisar que "prefereixo guanyar-la així que competint contra els companys".

Amb bastó, però ben en forma, el cineasta va aguantar dret 20 minuts de discursos i ovacions, i es va negar a rebre ajuda per baixar les escales de la platea. "M'he fet gran al llarg d'un segle de cinema i és el cinema que m'ha fet créixer", va dir. Es va projectar un documental sobre ell de Gilles Jacob, ànima del festival des de fa 30 anys. L'acte es va tancar amb el primer film d'Oliveira, Douro, faina fluvia (Duero, feina fluvial), del 1931. Es tracta d'un documental mut (B/N, 18 min.) que, amb bells i imaginatius enquadraments i un elaborat muntatge, retrata els treballs al port de la seva ciutat, Porto.