• Imprimir

La 'première' mundial de les noves aventures del popular arqueòleg aplega George Lucas, Spielberg i Harrison Ford a Cannes, enmig d'una expectació sense precedents

Indiana no es fa gran

Cate Blanchett, Harrison Ford, Steven Spielberg, Karen Allen i George Lucas somrient ahir durant la presentació d''Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall' a Cannes
E. GAILLARD / REUTERS

Una persecució en el mateix magatzem on es va guardar l'arca perduda obre Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall i inicia dues hores d'espectacle ininterromput: una explosió nuclear, lluites al damunt de vehicles circulant a tota velocitat, caigudes per salts d'aigua, atacs de formigues devoradores... George Lucas, Steven Spielberg, Harrison Ford i Cate Blanchett van ser ahir a Cannes, amb la resta d'actors, per promocionar la pel·lícula poc abans de l'estrena mundial, que té lloc dijous que ve (a Catalunya es podrà veure en català).

Quan el Grand Théâtre Lumière de Cannes va obrir les cortines de la pantalla, enmig de xiulets d'entusiasme, aplaudiments i algun espontani cantant la famosa música de la nissaga (hi havia un bon grapat de fans), es van començar a desvelar tots els secrets tan zelosament guardats per Steven Spielberg, George Lucas i -obligats per contracte- tots els membres de l'equip. Fins i tot s'explica que un actor secundari va parlar més del compte i Spielberg va aprofitar la tecnologia digital per esborrar-lo literalment de la pel·lícula. Les poques coses que se sabien són totes certes: transcorre el 1957, en plena Guerra Freda; els dolents són els russos, liderats per Irina Spalko (Cate Blanchett); Indiana Jones retroba la seva exnòvia Marion Ravenwood (Karen Allen, que apareixia a A la recerca de l'arca perduda); descobreix que té un fill amb ella (Shia LaBoeuf, el protagonista de Transformers), i l'argument gira al voltant de la recerca d'una calavera de cristall amb poders màgics.

Cinema dels 50

Ahir es va saber tota la resta. Només revelarem que transcorre bàsicament a Nazca (Perú), on hi ha uns misteriosos dibuixos gegants, fets amb pedres a terra, que només es poden observar des d'un avió (això és ben cert); i a l'Amazònia, on els protagonistes busquen la mítica ciutat d'or perduda d'El Dorado. A la pel·lícula hi ha referències al cinema dels 50 (Tarzan, Quan rugeix la marabunta i els films sobre presència alienígena), però és en la mateixa trilogia d'Indiana Jones que s'ha de buscar la inspiració i l'estil.

"Les noves tecnologies són molt útils i permeten rodar històries que abans no es podien fer -va explicar George Lucas en una roda de premsa que també va deixar la meitat de gent a fora-, però la idea era rodar com a les altres pel·lícules, el mínim possible al plató". Steven Spielberg va afegir sobre aquest punt que "els escenaris reals inspiren els actors, i vaig preferir rodar així abans que crear molts efectes digitals". "M'agrada molt el bon cinema d'acció actual -va afegir-, però jo estic molt orgullós de ser de la vella escola, tinc un gran respecte per l'espectador i vull que sàpiga exactament on és a cada moment".

Després de puntualitzar que "no sé quin significat té ser una estrella, la meva feina és ser actor de cinema", Harrison Ford va destacar que el que més li agrada d'Indiana Jones és que "és un personatge extremadament astut; troba solucions a tot tipus de situacions; en aquesta pel·lícula té una adversària, interpretada per una actriu plena d'energia i convincent com Cate Blanchett, que l'obliga a superar-se".

Desequilibri al guió

Aventures i humor es combinen en una història que té punts en comú amb Indiana Jones i l'última croada. No arriba, però, al nivell d'aquest darrer film: hi manca una figura tan carismàtica com Sean Connery i el guió, a pesar que se n'han fet 5 o 6 versions (o potser per això) pateix algun desequilibri: li costa arrencar i hi ha un excés d'explicacions. Quan la pel·lícula agafa velocitat de creuer, però, Spielberg recupera el bon pols i l'esperit de la saga, i la pel·lícula brilla a l'altura de l'expectació que ha despertat.

Spielberg, Lucas i Ford han renunciat a cobrar el seu sou fins que la pel·lícula no recapti 400 milions de dòlars. Tot apunta que no tindran problemes per triomfar a la taquilla. Però l'aposta financera (ha costat 335 milions de dòlars) i estilística (rodar un film d'acció a l'antiga, sense efectes digitals, per a un públic majoritàriament jove) és alta, i si s'estavellen, el fuet d'Indiana es pot convertir en una relíquia com les que busca des de fa gairebé 30 anys el famós arqueòleg.