• Imprimir
• Enviar

Pere Gimferrer ingressa per fi a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

L'amant bilingüe

Ignasi Aragay

Del carrer a l'acadèmia. L'endemà de l'arrencada de la Setmana de Poesia de Barcelona, dijous va tenir lloc un acte selecte, d'aquells de protocol i erudició. Gens de carrer, vaja. Després de deu anys d'esperar-lo, el poeta Pere Gimferrer es va decidir a ingressar finalment a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, fundada el 1729. La seva, doncs, ha sigut una entrada d'aquelles d'anar a poc a poc i amb bona lletra, tot i que la lectura del discurs d'ingrés va fer-la a tota velocitat, amb el seu característic agut i infantil filet de veu.

Gimferrer es va posar la medalla que havia correspost al seu amic José María Valverde: "Era poètica tota la seva visió del món", va dir del "catòlic Valverde". A partir d'aquí va enfilar un recorregut pel seu propi món de referències poètiques, d'Ovidi i Virgili a Ausiàs March i Gabriel Ferrater, passant per Góngora, Rilke, Eliot, Baudelaire, Leopardi, Rimbaud, Foix i més i més, fins a concloure amb els agraïments "al meu amor aquí present, Cuca de Cominges, a la paraula poètica, i a totes aquelles persones que ara m'acullen", que eren moltes, per cert, i no precisament espontanis.

Per a l'entrada, Gimferrer va ser flanquejat per Josep M. Espinàs i Alexandre Masoliver, darrers acadèmics a incorporar-se a la institució. A la sala també hi havia Martí de Riquer -l'únic viu dels tres acadèmics que fa una dècada van proposar el seu nom; ja no hi són Francisco Marsá i Joan Perucho-, Carme Riera, Jaume Vallcorba, Oriol Bohigas, Frederic Amat, Josep M. Sans Travé, Oriol Izquierdo... Presidien Pere Molas, Josep Massot i Muntaner i José Manuel Blecua.

L'altre germà Blecua, Alberto, va fer-se càrrec del discurs de benvinguda, sense escatimar aquell to mofeta-erudit que tant domina. Gimferrer, per exemple, va passar a ser "el amante bilingüe", primer en català amb Maria Rosa i els darrers temps en castellà amb Cuca. I la mateixa sessió va ser bilingüe: Gimferrer en català i Blecua en castellà. "Pocs poetes han dedicat tants i tan apassionats poemes d'amor a les seves esposes", va sentenciar Blecua.