• Imprimir
• Enviar

ElComentari

Tot a la cartera

Ferran Sáez Mateu / ferransm@blanquerna.edu

Dilluns passat, Le Monde reproduïa la part més substancial del discurs que Nicolas Sarkozy va pronunciar fa poc per commemorar l'abolició de l'esclavatge (fa tres anys es va decidir que la data oficial seria el 10 de maig). Sens dubte, cal que un tema tan espantós com aquest no quedi cobert púdicament per la catifa de la desmemòria. Però Sarkozy, a més, afegia que el tema s'ha d'incorporar als llibres d'ensenyament primari. Avui en dia, aquest afegit sembla obligatori: tot ha d'anar a parar a la cartera dels escolars. No n'hi ha prou de denunciar l'existència del forat a la capa d'ozó, l'opressió que va patir no-sé-qui fa quatre segles o el perill d'extinció dels óssos panda. La denúncia sembla ben bé insuficient: tot això s'ha de carregar -en el sentit literal de la paraula- a l'esquena dels estudiants de primària, en forma de llibre de text. La immensa majoria no llegeix, però consumeix quantitats ingents i variadíssims productes audiovisuals. Tot i així, es dóna per descomptat que ja saben com es masteguen i com es digereixen, aquests productes. Sembla que l'important és omplir-los la cartera amb coses que afecten la nostra mala consciència. Sabem del cert que no se les llegiran, però ens resulta incòmode admetre-ho. El resultat, invariable, constitueix un dels signes del temps: la simulació.

Per generació, per formació, per vocació i fins i tot per interessos corporatius, jo sóc un ferm partidari de la lletra impresa. Això no significa, però, que vulgui enganyar-me a mi mateix amb una falsa radiografia de la realitat cultural majoritària dels joves. El pes del paper que porten a l'esquena és fictici. El de les nostres dèries, en canvi, és ben real.