La història d'amor de Catherine Deneuve amb el Festival de Cannes ve de lluny. Les portades de premsa francesa dedicades al certamen s'il·lustren amb la que en serà l'estrella, i l'heroïna de Belle de jour ha estat sovint l'elegida, imposant-se als actors nord-americans. El 1993, l'edició francesa de Première va solucionar el dilema de si posar Catherine Deneuve o Isabelle Adjani, totes dues a concurs, amb una solució salomònica: una a la portada i l'altra a la contraportada amb la foto capgirada, de manera que no se sabia per on s'obria.
Els anys han passat, les estrelles s'han anat apagant, n'han aparegut de noves, però Catherine Deneuve continua allà, amb 64 anys, envejosament atractiva, acaparant portades i protagonisme amb pel·lícules notables com Un conte de Noël (Un conte de Nadal), d'Arnaud Desplechin, que ahir es va presentar a concurs. O com Je veux voir, que es veurà a la secció oficial Un certain regard.
La història no és nova: una família es reuneix per Nadal, amb un trauma que ha afectat la seva relació (la mort d'un fill, 38 anys enrere), i tots acaben afrontant els problemes cara a cara. Arnaud Desplechin omple la llar d'actors en estat de gràcia: els pares (Catherine Deneuve i Jean-Pierre Roussillon); els fills, nores i gendres (Chiara Mastroianni, filla de Deneuve, Mathieu Amalric...), i els néts. La sòlida relació dels pares contrasta amb el caos de les relacions entre els fills, motivats en part pel desafecte de la mare amb el fill interpretat per Amalric, concebut amb l'esperança de salvar el germà gran de la malaltia que se'l va endur. Deneuve va explicar a la premsa que "amb una parella que s'estima tant, és difícil per als fills trobar el seu lloc". L'actriu va reconèixer que treballa amb directors joves "i cada vegada ho faré més, em vaig fent gran", però no per curiositat: "No busco la curiositat, ja en tinc, és a la base del meu caràcter".
Coincidències temàtiques
L'altre film a competició d'ahir també mostra una família afectada per la mort d'un dels dos fills, anys enrere. Es tracta de Üç Maymum (Tres micos), la nova pel·lícula del turc Nuri Bilge Ceylan, premiat fa quatre anys al festival per Distant. Lluny de l'explosió de sentiments d'Un conte de Noël (com si se subvertissin els tòpics de l'expressivitat mediterrània i la fredor centreeuropea), Tres micos és una pel·lícula reposada, plena de silencis, de llargs i bells plans, que retrata l'esfondrament d'una família que ja està a la deriva a causa de la infidelitat de la dona.
Dilluns, 22 de març del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 |