• Imprimir
• Enviar

Cinema

Indiana Jones no es jubila

Esteve Riambau

Indiana Jones s'enfronta en la quarta entrega de la sèrie a un grup d'espies soviètics en plena Guerra Freda
PARAMOUNT

Han passat 27 anys des de l'estrena d'A la recerca de l'arca perduda i prop de dues dècades des de l'estrena d'Indiana Jones i l'última croada, però Georges Lucas i Steven Spielberg es resisteixen a jubilar aquesta nissaga que tan bons resultats els ha donat a la taquilla. Els 65 anys que actualment té Harrisson Ford tampoc no han estat un impediment perquè l'arqueòleg del fuet torni a la pantalla amb un nou episodi fet a la mida dels seus fans. Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall, que s'estrena demà a Cannes i dijous que ve a casa nostra, gaudeix de tots els al·licients del vell cinema d'aventures reciclat a gust dels espectadors contemporanis.

Devoradors del cinema clàssic de Hollywood, Spielberg i Lucas mai no han amagat la seva extraordinària habilitat per recuperar temes universal amb ressonàncies mítiques. Tauró, E.T. i Parc Jurassic Park en són alguns exemples eloqüents. La guerra de les galàxies n'és un altre: no només s'hi invoquen lluites ancestrals entre el Bé i el Mal sinó també els complexos edípics del fill que es rebel·la contra el pare. Des dels inicis, A la recerca de l'arca perduda ja posava en evidència les influències dels serials dels anys quaranta, els afanys arqueològics de Stewart Granger a Les mines del rei Salomó i la indumentària que Charlton Heston lluïa a El secret dels inques.

Més enllà d'aquestes referències iconogràfiques, els veritables antecedents d'Indiana Jones es remunten a l'esquizofrènia del personatge. Similar al periodista Clark Kent desdoblat en Superman, un professor d'arqueologia es transmuta aquí en intrèpid aventurer. El seu objectiu no és altre que la recerca d'un Grial identificat amb l'Arca de l'Aliança, el mateix calze de Crist o la calavera dels inques. No es casual que El senyor dels anells, una altra derivació de les llegendes artúriques, en sigui una sòlida competència. Acció a dojo, viatges pels cinc continents amb una predilecció pels escenaris exòtics i unes gotes de romanticisme constitueixen els altres ingredients essencials que justifiquen l'acceptació popular d'Indiana Jones.

Els personatges que envolten aquest heroi al llarg de la nissaga tampoc són fruit de l'atzar. Si les seves primeres companyes femenines tenien el vigor de les protagonistes hawksianes de Tenir o no tenir, Río Bravo o Hatari!, Indiana Jones també va admetre ser fill de Sean Connery, el James Bond per excel·lència. Després de la sèrie televisiva que recreava els primers anys del personatge, raons biològiques obliguen ara a introduir el seu propi fill a Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. La descendència està, doncs, assegurada.

Els antagonistes d'Indiana Jones, propers a la caricatura, són també de manual. Supervivents del nazisme al primer i tercer capítol de la sèrie, van ser substituïts per una secta de fanàtics religiosos orientals a Indiana Jones i el temple maleït. A la pel·lícula que està punt d'estrenar-se, l'aventurer s'enfronta a un grup d'espies soviètics en plena Guerra Freda. Si l'acció no hagués estat situada als anys cinquanta, de ben segur hauríem vist l'heroi foragitant terroristes islàmics a cops de fuet.