• Imprimir

La cantant nigeriana Asa enlluerna el món amb un disc de debut ple d'emocions: el presentarà avui a l'Institut Francès de Barcelona

La revolta del 'soul'

Andreu Gomila

La nigeriana Asa viu a París, on va néixer, i canta en anglès i en ioruba
BENOÎT PEVERELLI

Diuen que va créixer escoltant Bob Marley, Aretha Franklin i Marvin Gaye, però el cert és que la nigeriana Asa va més enllà. La seva procedència africana, l'arrelament al continent negre, el fet que inclogui temes en ioruba (llengua parlada per 22 milions de persones a Nigèria, Benín i Togo), fan que sigui sempre ella mateixa. El seu debut amb un disc que porta el seu nom l'ha catapultada com la revelació del soul i, potser, com un dels valors musicals més segurs de l'Àfrica. Ella, però, no s'amoïna i sembla tenir les idees ben clares. "Sóc local, però penso globalment", ens diu via telefònica abans de tocar avui a l'Institut Francès de Barcelona.

Asa sap coses de les quals n'hauríem d'aprendre. "Puc cantar en una llengua que no entén ningú, però sé que el que connecta amb la gent és la música", apunta. Els 14 temes del CD parlen de la vida, de la seva família. I no oblida el lloc on ha passat bona part dels seus dies, Lagos. I això que va néixer a París, on té avui dia la base.

Asa, com molts africans, és filla de l'èxode. "Les meves cançons parlen de les dones nigerianes, africanes, que volen involucrar-se amb el que passa al seu voltant", afirma. I per demostrar aquesta mescla d'alegria i certa tristesa que transmeten les seves cançons, utilitza una imatge: "Sempre penso en la fi del dia, en quan tornava a casa en un autobús atapeït de gent cansada, que encara tenia el coratge de riure". "Cal estimar per viure", sentencia. I els seus temes transmeten moltes sensacions, com Awe o Jailer, que parla de l'esclavitud, com si fos una cantant afroamericana dels anys 50 amb tocs de reggae.

Primer, a casa

La cantant està arrasant amb el seu primer CD. Com pot triomfar un cantant africà a Europa?, li demanem. "És una pregunta que em faig sovint, perquè hi ha molts bons artistes a l'Àfrica. Crec que primer, sobretot, has de ser conegut a casa, i això no és fàcil. Jo visc a París, però hi ha molts músics que han tingut èxit sense haver de viure fora de l'Àfrica".

De fet, Asa considera que tampoc no hi ha tanta diferència, per exemple, entre Lagos i París. "Són ciutats molt semblants: grans i amb molta gent que busca una oportunitat. Potser la diferència és que a París hi ha metro, i funciona".