• Imprimir

Fernando Meirelles inaugura el Festival de Cannes amb una ostentosa adaptació d''Assaig sobre la ceguesa'

Un món cec

Bernat Salvà

Meirelles (esquerra) posant ahir a Cannes amb els actors del repartiment de 'Blindness'
ANNE-CHRISTINE POUJOULAT / AFP

Amb el món pendent de les catàstrofes naturals de Birmània i el sud-oest de la Xina, el Festival de Cannes va donar mostres ahir de la seva sensibilitat política i el compromís humanitari. "El cinema no prediu el futur, reflecteix el món", apuntava Julianne Moore. I la pel·lícula que protagonitza, Blindness (La ceguesa), n'és un bon exemple que va servir ahir per inaugurar la 61a edició de Cannes.

El guanyador del Nobel de literatura José Saramago es negava a vendre els drets per fer una adaptació cinematogràfica de la novel·la, al·legant que el cinema "destrueix la imaginació". Però la capacitat de convenciment de Dan McKellar, actor secundari i guionista d'aquest projecte, el va fer recapacitar.

El resultat de tot plegat és una coproducció internacional dirigida pel brasiler Fernando Meirelles i protagonitzada per Julianne Moore, Mark Ruffalo, Gael García Bernal i Danny Glover. Una pel·lícula que sembla inspirada (i és clarament superada) per Fills dels homes, producció catastrofista sobre una pandèmia que amenaça el món dirigida pel mexicà Alfonso Cuarón (membre, per cert, del jurat). També té ecos de la sèrie Perdidos: una cinquantena d'éssers humans aïllats que intenten organitzar-se per sobreviure, amb metge al capdavant inclòs (Mark Ruffalo).

Epidèmia contagiosa

El motiu en qüestió que aïlla els protagonistes i que acaba amb una catàstrofe de tota la humanitat és una epidèmia molt contagiosa de ceguesa. Els primers afectats són reclosos en un edifici abandonat, on intenten sobreviure i comencen a aflorar els instints més baixos. Un d'ells (Julianne Moore) és immune a la malaltia, i és a través dels seus ulls que l'espectador segueix la història.

"La idea original reposa sobre la noció de la fragilitat de la civilització -va explicar Fernando Meirelles, director també del lloat Ciutat de Déu i El jardiner constant, adaptació també de la novel·la de John LeCarré-. Ens creiem molt forts i sofisticats, però qualsevol imprevist ens condueix al col·lapse".

Meirelles destaca els diferents nivells de lectura del film: des del filosòfic al polític, passant pel sociològic, l'ètic i el psicològic. Danny Glover, que és ambaixador de la UNICEF, va remarcar l'actualitat de la pel·lícula: "Hi ha molts éssers humans, o conflictes com els de Somàlia i l'Iraq, que són invisibles als nostres ulls; la pel·lícula ens confronta amb les nostres pròpies actituds".

Però les intencions contrasten amb una posada en escena que prima l'efectisme, els trucs de guió i l'espectacularitat de les imatges. Més pròxima a la filosofia i els films de denúncia dels grans estudis de Hollywood, per molt que els responsables insisteixin que és un film independent. Apta per inaugurar Cannes amb un grapat d'estrelles, però poc d'autor i amb escasses possibilitats de ser al palmarès.