• Imprimir

Ícaro Teatro i el director Iñaki Garz estrenen a l'Espai Brossa tres peces curtes i inèdites de Josep Palau i Fabre sota el nom d''Els mots de Yorik (i altres peces)'

"La paraula és... acció, imatge!"

Teresa Bruna

Els actors utilitzen diferents jocs dels titelles per expressar-se
ÍCATO TEATRO

Josep Palau i Fabre ocuparà finalment un escenari de Barcelona, potser el més petit i una mica el de casa: el Brossa Espai Escènic. Però sempre és bo poder sentir la paraula d'aquest immens poeta i dramaturg. Iñaki Garz, autor i director basc que ha dirigit moltes vegades autors i poetes catalans, i la companyia Ícaro Teatro, ho han fet possible amb l'espectacle Els mots de Yorik (i altres peces), que s'estrena dimecres a la sala que va inaugurar Joan Brossa, on estarà fins al 15 de juny.

La peça és la dramatització de tres monòlegs per al teatre, inèdits, de Palau i Fabre. "Quan Bonnín [el director del Brossa] em va donar l'oportunitat d'anar al seu teatre, em va parlar de Palau i Fabre, un autor que jo pràcticament desconeixia. Vaig començar a llegir-lo i per a mi ha significat la descoberta d'un gran poeta i d'un dramaturg el teatre del qual té encara una vigència important. Però pel temps que tenia i el nivell de producció m'anava gran afrontar una de les seves peces teatrals. Investigant van aparèixer aquestes tres peces curtes, diferents, ideals. Vaig pensar que, si funcionen, en el futur faria una de les seves grans obres".

Els monòlegs són Els mots de Yorik, L'Alfa Romeu i Julieta i El porter i el penalty: "Ho hem treballat com una peça única que segueix una línia argumental. Els monòlegs es van intercalant els uns amb els altres. Hi ha escenes corals, amb els tres personatges actuant. Vull dir que no són monòlegs que comencen i acaben". L'eix d'unió són els llibres: "L'escena és plena de llibres que és d'on surten els textos. Diuen que Palau estava sempre envoltat de llibres!".

Garz va quedar impressionat per la forta teatralitat del text: "En Palau, la paraula es acció, és imatge. Té un ritme molt interessant i tota l'estona està proposant formes teatrals. Es nota la seva implicació en la possible escenificació de l'obra!".

La unió dels monòlegs es basa en coincidències dramatúrgiques: "Yorik està manipulat per Hamlet, la Julieta per la societat de consum -té un Alfa Romeu!- i el porter, per tot l'equip". Garz ho explica a través dels jocs expressius dels titelles, convertint els actors en titelles de fil, marionetes de mà o ninos ventrílocs i els seus manipuladors. Ícaro Teatro, del qual Iñaki Garz és cofundador, s'ha distingit per la investigació del llenguatge corporal i visual per als seus muntatges, i ha passat pel circ, la dansa i el vídeo.