• Imprimir

Moncho Borrajo s'acomiada de Barcelona a l'Apolo

"Escriuré per als altres"

Teresa Bruna

Moncho Borrajo deixa enrere 38 anys de carrera amb un espectacle de més de dues hores
COMEDIA

Moncho Borrajo gira full. Vol dir que deixa els escenaris, però no pas de treballar. "Sóc pintor, crec que sóc millor pintor que còmic. He fet unes 100 exposicions i he sortit en llibres d'art. És un bon moment per madurar la meva pintura". Borrajo també és escriptor i guionista dels seus monòlegs. "Ara podré escriure per als altres", diu.

El prestigiós humorista, a qui van tombar un projecte per a la televisió amb la nota "massa intel·ligent", s'acomiada de Barcelona amb l'espectacle Despedida y cierre, que s'estrena demà a l'Apolo i hi serà fins a l'1 de juny. "Dir adéu des d'aquest teatre és el meu homenatge a Mary Sampere. Sempre em deia que li recordava el seu pare. Li queda curtíssim el monument de la Rambla! I també al Sr. Colsada, que va aixecar un imperi aquí al Paral·lel".

Despedida y cierre recull gags de la seva trajectòria, però n'hi ha de nous i, coneixent-lo, els renovarà cada dia: "Xerro molt. Faig un monòleg de 2.30 h, perquè amb menys no m'ho passo bé". El decorat són 80 jaquetes amb 80 agulles d'ornament. "És un homenatge al meu pare, que era sastre". És un dels motius pels quals plega: "És meravellós, té 88 anys i em necessita. I jo a ell també", diu.

Borrajo presumeix de ser un actor independent, fet que li ha barrat moltes portes. "La independència es paga amb el silenci. Porto 38 anys omplint teatres, però mai m'han volgut a la televisió. Per això els joves no em coneixen i s'acolloneixen quan senten que m'estic dues hores parlant. Per a ells, els monòlegs són el que es fa ara: 15 minuts políticament correctes. Jo vull dir dir que Sòfocles ja feia monòlegs, i Gila, i Toni Leblanc i Cassen... No s'ha inventat res de nou!", exposa, amb la seguretat de la maduresa.

La presentació va ser un espectacle, un monòleg dels seus en què pica la cresta a tothom: "Tinc un munt de trofeus, però mai m'han donat cap medalla oficial. No em conviden a les festes, ja que no els dec favors, i això els fa emprenyar, em tenen por. Els rojos m'han titllat de fatxa i els fatxes de comunista. Ara coincideixen, finalment: tots em diuen maricón, perquè jo els ho vaig dir". I assegura: "Ara podré prendre cafè amb els amics. És molt millor que beure xampany amb gilipollas". Ei: 17 dies i tanca barraca!