• Imprimir

La Sala Muntaner acull des d'avui 'Los niños de Morelia', un document sobre l'exili a Mèxic de 500 nens republicans

"Mai no vam passar gana"

Teresa Bruna

Jordi Llop i José Gallur no tenen la nacionalitat però se senten mexicans
CRISTINA CALDERER

"Sempre, on sigui que presentem l'obra, apareixen un o dos nens de Morelia i ens prenen el protagonisme. Fins i tot volen pujar a l'escenari!", s'exclama, de bon rotllo, Mauricio Jiménez, director de l'espectacle document Los niños de Morelia, que s'instal·la avui a la Sala Muntaner. A la presentació van assistir-hi José Gallur i Jordi Llop, dos dels nens, actualment amb 82 i 81 anys. També aniran al teatre: "Ara ja estem preparats!", diuen.

L'obra, escrita pel mexicà Victor-Hugo Rascón, premi Max de Teatre Hispanoamericà del 2006, planteja "una panoràmica del que va ser la seva vida a l'exili, des del moment de l'arribada en el vaixell francès Mexique. Eren prop de 500 nens des de tres anyets fins a 16, que van passar 14 dies de viatge sense cap adult que els cuidés", va explicar Jiménez. Els nens van ser enviats a Mèxic pel govern per protegir-los de la Guerra Civil. Pensaven que marxaven de vacances: "El pitjor dels crims és crear expectatives, molts no van veure mai més la seva família". L'obra destaca l'actitud acollidora d'un govern "que va fer el que va poder perquè tinguessin una vida menys dolorosa". Els cinc actors, de la companyia mexicana Conjuro Teatro, mostren una visió col·lectiva dels fets: "Juguem amb la capacitat dels actors per ser un i ser tots".

Pel que fa als nens, només tenen paraules de nostàlgia i agraïment a Mèxic. "Estàvem ben cuidats. Si no volíem menjar, Fina, la infermera, t'empaitava per més que correguessis", diu Jordi Llop, recordant l'escola. José Gallur assegura que "si hi torno, no retornaré mai més a Espanya". Tos dos van explicar anècdotes i moments entranyables, amb retrats i documents. Coincideixen en la decepció envers els governs de la democràcia: "No ens hem sentit compensats per ningú. Només el que hi ha ara va tenir el detall de venir a fer un discurs. En canvi, el president Lázaro Cárdenas i Doña Amalia van ser els nostres pares", conclouen.