• Imprimir

Quaranta espectadors viatgen en un camió per assistir a l'obra 'Cargo Sofia-Barcelona', que ja ha voltat per Europa i ara arriba a Catalunya

Stefan Kaegi fica el públic dins un tràiler

Teresa Bruna

'Cargo Sofia Barcelona' porta la seva càrrega d'excepció, el públic, a visitar els espais on s'aturen els camions de transport
JOSEP LOSADA

Avui, a dos quarts de vuit del vespre, un gran tràiler sortirà de la plaça Margarida Xirgu amb un carregament ben especial: el públic. Hi ha dos conductors, com en els grans viatges. Un dels laterals és de vidre transparent. A l'altre, cadires per a poc més de 40 persones.

Els espectadors veuen el món exterior com si ho fessin a través d'una pantalla gegant per on passen també algunes projeccions. Escolten la conversa entre els camioners i amb gent de fora, que varia segons la realitat del país. Passen fronteres, posen cadenes, entren en un túnel de rentat, canvien rodes si cal... L'experiment es va presentar al Festival d'Avinyó 2006 i fa més de dos anys que volta per Europa. Els xòfers són búlgars i hi ha traducció simultània.

Al treball previ de localització d'espais, de Barcelona els ha interessat una zona del port nou, un túnel de rentat, Mercabarna, una benzinera de Bellvitge... Signa l'espectacle Stefan Kaegi, cofundador de Rimini Protokoll, un col·lectiu d'artistes que va néixer "per canviar el món sense que ningú se n'adoni".

Kaegi va visitar Barcelona fa un any amb Mnemopark, que mostrava una ciutat i els seus habitants des d'un tren miniatura.

La proposta de Kaegi, que s'inclou al segon cicle Radicals Lliure de nova creació escènica, una dotzena d'espectacles de llenguatges molt diferents que s'ofereixen des de l'Espai Lliure, està assolint una merescuda expectació. És una bona notícia, tenint en compte que Barcelona no és ciutat on sovintegin aquests rebels agosarats que aposten per la investigació i experimentació de nous recursos escènics. Alguns d'aquests creadors catalans són rebuts amb els braços oberts a Europa, mentre que a casa tenen problemes per trobar canals d'exhibició.

Un d'ells, Roger Bernat, va obrir el cicle amb un joc molt agradable de participar-hi: Domini públic (encara es pot repescar a primers de maig) i ahir, Joan Baixas, pintor i director d'escena en actiu des de fa més de 30 anys (La Claca), sorprenia amb la improvisació en estat pur amb Brindis per Zoé. Entremig s'han vist creacions de Sergi Faustino, Marta Galán, Maria Stamenkovic / Guillaume Marie, Xavier Bobés... Encara queden coses per veure i avui s'estrenen dos dels muntatges més esperats: a part del Cargo Sofia-Barcelona de Stefan Kaegi, el Beautiful me, de Stephanie Thiersch.

Beutigul me és una performance disco, en què es barregen dansa contemporània, arts visuals i escultura. L'autora la descriu com una "trobada fresca i intrigant de quatre dones, cada una amb un univers artístic propi". Una de les intèrprets és la coreògrafa d'arrels espanyoles Maria Stamenkovic, també creadora de Trigger (1 i 2 de maig).

Stephanie Thiersch és una artista multimèdia que investiga els límits de la dansa contemporània. A Beautiful me treballa la persistència d'aquest moviment davant la música disco. Els seus espectacles busquen el punt d'unió entre l'actuació i la pròpia personalitat. Ha treballat amb La Fura dels Baus i l'any 1997 fa fundar la companyia Mouvoir.

Artistes nòmades

Per Àlex Rigola, és necessari que aquesta forma d'expressió que, amb opinions d'acord i en contra, s'anomena Radicals, tingui un espai estable: "Hi ha espectadors per a aquest teatre, ens consta, i nosaltres, com a teatre públic, posem tots els elements per fer possible que vinguin aquí. Però només ho podem fer un cop a l'any. Tindria sentit que hi hagués una sala alternativa especialitzada, perquè la varietat d'espectacles que mostren és molt gran", diu Rigola.

A més dels esmentats, queden per estrenar María Jerez, A. Liddell / Atra Bilis i Rodrigo García. El cicle acaba el 4 de maig.